(Alberic, Ribera Alta, segle XVII – 1705)
Frare trinitari. Ocupà nombrosos càrrecs dins l’orde.
Del 1687 al 1693 li foren publicats diversos sermons.
Gibertó, Jeroni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: trinitaris
Frares, cas -Mallorca-
Antiga residència rural dels trinitaris, al sud-oest de la ciutat.
Figueres i Carpi, Joan de
(Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, segle XVII – Màlaga, Andalusia, 1660/70)
Historiador. Frare trinitari. Mestre de l’orde, provincial i vicari general de Gran Bretanya i Irlanda.
És autor de les obres Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad (1653-54), Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis (Verona, 1645) i Vida de D. Pedro Figueras Carpi, obispo de Jaén y mártir de Granada.
Ferrer i Bauçà, Miquel
(Palma de Mallorca, 20 novembre 1770 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 7 gener 1857)
Periodista, poeta i libel·lista bilingüe. Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia (1795-1816). El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l’església de la qual féu construir.
Es destacà durant la Guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’“Aurora Patriótica Mallorquina”, que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica; no dubtà a servir-se de la trona i, especialment, del seu “Diari de Buja”, que el convertí en personatge popular.
També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la publicació d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver.
És autor d’una obra copiosa, en bona part inèdita i dispersa, que comprèn obres de caràcter teològic, filosòfic, moral, miscel·lani i satíric, sovint en català col·loquial, llengua de la qual publicà una ortografia.
També fundà el “Nou Diari de Buja” i la “Lluna Patriòtica Mallorquina”, periòdics antiliberals i d’un reaccionarisme intransigent. Tant sols són interessants pel fet d’aparèixer escrits en català.
Corbiac, monestir de
Antic priorat (Santa Maria de Corbiac) de l’orde dels trinitaris.
Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre els dos termes, obra del segle XII, que havia estat la parroquial de Mosset.
El priorat ja s’havia extingit el 1608; un intent de restauració per religiosos agustinians no prosperà.
Bover -varis bio-
Antoni Bover (Catalunya, segle XVIII) Religiós trinitari. El 1735 publicà una obra relativa al convent barceloní.
Antoni Bover (Valls, Alt Camp, segle XVIII) Orfebre, autor d’obres notables.
Guillem Bover (País Valencià, segle XIII) Marí. Actuava com a corsari contra les costes del nord d’Àfrica. Són destacades les seves accions a la Barbaria central el 1327.
Ramon Bover (Barcelona ?, segle XV) Poeta. Conreà la poesia amorosa.
Bellmont, Vicent
(València, segle XVII – 1721)
Predicador. Trinitari calçat (1666), exercí diversos càrrecs directius de l’orde.
Publicà bon nombre de sermons i oracions fúnebres i l’obra Palma o triunfo celebrado en Jerusalem, representada a València el 1695.
Alòs i Orraca, Marc Antoni
(València, 3 setembre 1597 – 23 març 1667)
Teòleg i predicador. Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València. El 1615 passà al convent de Peníscola per a viure-hi amb total austeritat la regla primitiva.
La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època.
És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons.
Aguilar, Joan Baptista
(València, segle XVII – 1714)
Dramaturg i poeta. Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València.
Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso (1680). Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època.
És autor de la comèdia Triunfos de marino y Fortunas de Heliogábalo (representada a València pels anys 1660) i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad (1688) de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep Perfecto político retrato de un príncipe perfecto.
Pont, Antoni
(la Selva de Mallorca, Mallorca, 1500 – Palma de Mallorca, 1580)
Eclesiàstic. Pertanyia a l’orde dels trinitaris. Era doctor en ambdós drets i catedràtic d’arts a l’estudi general de Lleida.
El 1578 fou nomenat per Felip II de Catalunya arquebisbe d’Oristany (Sardenya). Fra Pont, mogut per la seva modèstia dilatà la seva acceptació fins que s’esdevingué la seva mort.
Dades dels Països Catalans 