Antiga imatge de la Mare de Déu que és venerada a la ciutat, a la porta de Remolins.
Vimpesol, la Mare de Déu de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Tortosa (cult)
Costums de Tortosa
(Tortosa, Baix Ebre, 1272 – 1279)
Recopilació de dret local de la ciutat. El procés de formació dels Costums començà en la carta de població atorgada a la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona l’any 1149.
Les discòrdies entre la ciutat i els seus senyors motivaren la que hom anomenà sentència de Flix, pronunciada pel bisbe de Lleida Ramon de Siscar com a àrbitre, l’any 1241, i que ja fa referència a un primer text escrit.
Revisqueren les antigues discòrdies, que motivaren un altre plet, que fou arranjat per la composició de Josa, signada l’any 1272, que portava com a annex la Carta de compromís dels Costums, la qual encarregà la revisió del text a una comissió presidida pel bisbe de Tortosa, Arnau Desjardins.
Aquest text, compilat pels notaris tortosins Pere Tamarit i Pere Gil, fou el definitiu dels Costums de Tortosa. Està tot escrit en català, dividit en llibres i rúbriques, i s’ocupa de totes les matèries de dret.
Influí d’una manera singular en aquesta redacció el text dels Furs de València, però també molts d’altres elements, com els Usatges de Barcelona, els Costumes de la Mar i moltes disposicions pròpies de la ciutat.
Els Costums de Tortosa van ser declarats vigents expressament per l’article 2 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1960.
col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Los
(Tortosa, Baix Ebre, 1557)
Obra de Cristòfor Despuig i Pinyol. Adreçada a Francesc de Montcada, marquès d’Aitona.
L’obra, desenvolupada en sis col·loquis o diàlegs en boca de dos cavallers catalans i un de valencià, és un exponent cabdal de l’època de decadència.
Pot ésser inclosa dins un corrent en voga durant el segle XVI i que té paral·lelisme amb obres castellanes, com les dels germans Juan i Alfonso de Valdés; és una apologia de la llengua caracteritzada per la seva defensa combativa i una exposició, des d’un punt de vista històric, dels moments importants de la història de Catalunya.
L’autor fa una detallada explicació històrica per refutar l’obra De rebus Hispaniae memorabilis de Lucio Marineo Siculo. La defensa que fa de la llengua catalana és escrita amb la mateixa intenció que l’obra de Joachim de Bellay intitulada Défense et illustration de la langue française, escrita l’any 1549.
És una de les obres més importants del segle XVI, i tenen un interès múltiple: històric, eclesiàstic, lingüístic, social i literari.
Cal remarcar l’esperit erasmista de l’obra.
Cinta, la Santa
(Tortosa, Baix Ebre, 1347)
Cinta de seda blanca de 12 pams de llargada, venerada, almenys des del 1347, com a cinyell de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides.
Segons la tradició (recollida el 1508), fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí.
Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del segle XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta.
El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta.
Biblioteca Borja
(Tortosa, Baix Ebre, 1864 – )
Biblioteca pública. Propietat de la Província de Catalunya de la Companyia de Jesús. Iniciada al col·legi màxim de Tortosa, fou traslladada successivament a Sarrià (1915) i a Sant Cugat del Vallès (1950).
Especialitzada en sagrada escriptura, teologia, filosofia i història, posseeix també nombrosos fons humanístics, jurídics i literaris.
Té 340.000 volums, 46 incunables, 524 manuscrits i 210 pergamins (segles XII-XVII). S’enriquí notablement amb els fons de diferents biblioteques de monestirs, convents i cases religioses, així com també d’historiadors i humanistes.
Dades dels Països Catalans 