Arxiu d'etiquetes: Torelló

Camprodon i Rovira, Jaume

(Torelló, Osona, 18 desembre 1926 – Girona, 26 desembre 2016)

Eclesiàstic. Estudià a Vic i a París.

Ordenat sacerdot el 1949, ocupà càrrecs pastorals i d’ensenyament a diversos indrets del bisbat de Vic, fins que el 1973 fou nomenat bisbe de Girona.

Especialitzat en ciències catequètiques, ha exercit d’una manera constant el ministeri de la paraula, tant oralment com a través de nombroses escrits.

Dins la conferència episcopal catalana fou el responsable de les qüestions que afecten la catequesi i l’ensenyament.

Bardolet i Pujol, Sebastià

(Torelló, Osona, 13 març 1934 – )

Abat de Montserrat. Ordenat sacerdot el 1957, estudià tres anys al Pontificio Instituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia.

De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys.

Posteriorment va ser secretari particular de l’abat Cassià Just (1977), que el nomenà prior del monestir (1978), càrrec que exercí fins el 1989, en que, per resignació de l’abat Just a l’abadiat, fou elegit pels monjos abat del monestir fins a l’abril del 2000.

Balmes i Montsech, Pau

(Torelló, Osona, 30 juliol 1735 – Barcelona, 25 febrer 1789)

Metge i botànic. Un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Metge de l’Hospital de la Santa Creu, es dedicà també a la meteorologia, la botànica i la història natural.

L’any 1769 escriví l’obra Reflexiones sobre la aurora boreal.

Badia i Andreu, Salvador

(Torelló, Osona, 1847 – Barcelona, 2 maig 1923)

Metge. Completà els estudis professionals a Alemanya, i durant la guerra francoprussiana va servir en els hospitals de campanya alemanys.

Deixeble de Letamendi, propagà el sistema vegetarià i la hidroteràpia, i s’interessà per l’homeopatia.

Professor auxiliar de la Facultat de Medicina, col·laborà en nombroses revistes i escriví les obres Cartas médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872), Tratado de oncología o de los tumores (1874), Tuberculosis militar aguda (1878), La curacion de la sífilis por medio de las inyecciones hipodérmicas (1872), entre d’altres.

Dirigí l’Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona.

Fontserè i Sidera, Ramon

(Torelló, Osona, 26 agost 1956 – )

Actor. Estudià al Centre Dramàtic d’Osona, i formà part de la companyia de teatre La Gàbia de Vic, encara que la major part de la seva trajectòria com a actor queda estretament vinculada a Els Joglars.

Des del seu ingrés a la companyia de Boadella, amb l’espectacle Teledeum (1983), n’ha participat en tots els muntatges, tant televisius com teatrals.

Els treballs que l’han consolidat com un dels actors més sòlids i creatius han estat els papers protagonistes en la famosa trilogia que Els Joglars dugueren a terme sobre personatges catalans moderns: Ubú President (1996), La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla (1998) i Daaaalí (2000).

En tots tres papers fou guardonat com a millor actor amb els premis de la Crítica (1996), MAX de la SGAE (1998) i Premio Nacional de teatro (2000).