(Catalunya, segle XVIII)
Títol atorgat el 1760 a Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa (1713-64), senyor de la Móra i Castell-lloc, castlà de l’Espanyol i regidor de Cervera.
Juras Reales, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris
Joiosa Guarda, baronia de la
(Sardenya, Itàlia, segle XV – )
Títol senyorial concedit el 1484 a Jaume Aragall, vicari de Sardenya (1477).
Passà als Bellit, als Gualbes (que passaren a cognominar-se Aragall), als Brando i als Crespí de Valldaura.
Ischia, comtat d’
(Nàpols, Itàlia, segle XV)
Títol concedit el 1462 per Joan II de Catalunya a Joan de Torrelles i López de Gurrea, únic titular.
Illes, comtat de les
(Catalunya Nord, segle XVII – )
Títol, concedit el 1643 per Lluís XIII de França i confirmat per Lluís XIV el 1661 al seu mariscal de camp Josep d’Ardena i de Sabastida (mort el 1677), senyor de Darnius i de la baronia de Mont-roig.
Passà als Taverner.
Illa, vescomtat d’
(Catalunya Nord, segle XIV – )
Títol senyorial i jurisdiccional, concedit el 1314 per Sanç I de Mallorca a Pere de Fenollet i d’Urtx. Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer.
A la mort, sense fills (1423), de Pere de Fenollet i de Narbona, quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós. Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se’l disputaren en plets, així com amb els Cervelló. Per una sentència del segle XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors (mort després del 1574).
A la mort (1588), sense fills, de Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i d’Alagó, s’inicià un altre plet entre els Alagó i després els Montcada, marquesos d’Aitona, i els ducs d’Híxar.
Durant la guerra dels Segadors fou confiscat al marquès d’Aitona i atorgat a Josep d’Ardena i de Sabastida, primer comte de les Illes, però retornà posteriorment als seus propietaris legítims.
En desús des del segle XVIII, fou rehabilitat el 1931 a favor de Maria de Ferrer i de Sarriera.
Hostoles, vescomtat d’
(Catalunya, segle XV – )
Títol, concedit el 1474 a Francesc de Verntallat.
Fou rehabilitat el 1928 per la seva descendent Mercè de Casanova i de Ferrer, segona posseïdora.
Guia Reial, baronia de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1750 al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (Morellàs, Vallespir, segle XVIII – ? , 1795), primer marquès de la Quadra, senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçà i regidor degà de Barcelona.
Li havia estat concedit privilegi de noble el 1748, en cap del seu pare, el coronel Josep de Carbonell i Solier.
Passà als Oliveres i als Pasqual de Quinto.
Guardiola, comtat de
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular.
Guad-el-Jelú, marquesat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1860 amb la grandesa d’Espanya al general Antonio Ros de Olano, per la seva participació a la batalla del riu del mateix nom, més conegut com a riu Märtïl.
Ha passat als Sangro.
Griñó, baronia de
(Catalunya, segle XX – )
Títol, concedit el 1920 a Joan Miquel Griñó i Fargas (Lleida, 1883-Madrid, 1964), economista, regidor de Barcelona i impulsor de la Vil·la de Salut L’Aliança.
Dades dels Països Catalans 