Arxiu d'etiquetes: tipògrafs/es

Riudavets i Monjo, Josep Maria

(Maó, Menorca, 25 març 1840 – Madrid, 13 febrer 1902)

Dibuixant i cosmògraf de la marina de guerra. Fill de Pere Riudavets i Tudurí.

Autor de la Cartilla de dibujo topográfico (Madrid, 1856). Col·laborà com a dibuixant en “La Ilustración Española y Americana” i en altres revistes. Fou il·lustrador dels Cuentos de Calleja.

Penén, Mateu

(País Valencià, segle XVII)

Tipògraf. A la mort de Joan Vicent Franco, el succeí a la impremta que aquest tenia a Oriola.

Entre les obres que hi imprimí cal destacar Sermón en el Caput Octava del Santísimo Sacramento del Altar, de F. López de Escobar (1672); Escuela muda de gramática latina, de M. Sánchez de Arbustante (1672) i Sermón a Nuestra Señora del Rosario, de López de Escobar (1673).

De tornada a València hi imprimí La Fénix Troyana, de V. Morés. El 1689 s’instal·là de nou a Oriola.

Paradell, Eudald *

Veure> Josep Eudald Pradell  (gravador i tipògraf català, 1721-88).

Palmart, Lambert

(Colònia, Alemanya, vers 1440 – València ?, segle XV)

Tipògraf. Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466; en alguns colofons es titula mestre en arts.

El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d’Aquino, acabat d’imprimir el dia 18 d’agost de 1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes; aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València. Pel març de 1478, juntament amb Alonso Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer.

Prosseguí treballant a València fins el 1493. Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de València (1482), el Primer del Crestià de Francesc Eiximenis (1483) i la Primera part del Dotzè del Crestià (1484).

Actualment hom discuteix la part que pogué correspondre respectivament a ell i a Fernández de Córdoba en la primitiva impremta valenciana.

Montero i Pérez, Francesc

(Alacant, 15 gener 1857 – 1934)

Escriptor. Germà d’Adalmir. Tipògraf de professió, col·laborà a la premsa del seu temps.

Publicà Noticias acerca de algunos naturales de la provincia de Alicante que se distinguieron en América (1919), Breves apuntes sobre la Isla Plana o Nueva Tabarca (1926) i Castelar y Alicante (1932).

Millà i Santos, Rafael

(Alcoi, Alcoià, 22 setembre 1891 – Ivànovo, Rússia, 28 agost 1952)

Tipògraf i polític. Organitzador de la Societat Tipogràfica (Sindicat d’Arts Gràfiques d’Alacant), el 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes. El 1920 s’afilià al Partit Comunista i el 1921 visità l’URSS com a delegat de la Secció Espanyola de la Internacional Comunista.

Dirigí “Mundo Obrero”, i fou, breument, secretari general del PCE. Presidí la UGT d’Alacant, i el 1936 fou elegit per presidir el Consell Municipal d’aquesta ciutat.

Gascó i Venán, Salvador

(Xàtiva, Costera, segle XIX – València, 22 agost 1910)

Dirigent obrer. Era tipògraf.

Fou un dels impulsors del III Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) celebrat a València, per l’agost de 1892. Ostentà la presidència d’aquell congrés.

Esteve i Victòria, Josep Maria

(la Llosa de Ranes, Costera, 10 març 1889 – València, 8 agost 1936)

Escriptor i polític. Tipògraf, fou un dels líders del sindicalisme catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants.

Fundà revistes com “Rondalles Noves” (1912), “Foc i Flama” (1912) i “Pensat i Fet”, i fou director d’“El Poble Valencià” (1931).

Publicà teatre, novel·les breus: El milacre de l’amor i de les flors (1909) i un recull de poesia política: Les dècimes del dia (1932).

Fou afusellat poc després de començada la guerra civil.

Bellver i Tomàs, Blai

(Xàtiva, Costera, 16 febrer 1818 – 28 setembre 1884)

Tipògraf i escriptor satíric. De filiació política liberal, col·laborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a “La Federación” (1870), on signava amb el pseudònim d’El Músic Major.

Publicà opuscles de poemes humorístics (Poba Eixàtiva!, La peixca de l’aladroc, etc), sovint destinats a ésser difosos en festes populars. La seva obra més important és La creu del matrimoni (1886), narració fantàstica, en prosa i en vers, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte de condemna i de persecució per l’arquebisbe de València.

Escriví també en castellà (El vendedor de estudiantes, Mis pensamientos sobre los retratos).

Castelló i Anglarill, Romà

(Barcelona, segle XIX)

Gravador. Foren molt notables els seus treballs fonent lletres de composició tipogràfica.