(Eivissa)
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa, fora murs de la Vila d’Eivissa, en època islàmica.
Correspon al quartó de ses Salines d’Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Territori que comprenia els dos antics municipis de la Guàrdia d’Ares i de Noves de Segre, i que pertanyia al vescomtat de Castellbó.
Antic terme. Al capdamunt de la vall d’Adar, capçalera de la vall de Carratalà, es troben les viles de Maials i de Llardecans.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Antic terme. Incorporat al final del segle XVIII al municipi de Banyuls.
El mas de les Abelles amb la capella de la Mare de Déu de les Abelles, testimonis de l’antic llogaret, es troben en una vall encaixada (riera de les Abelles), afluent, per l’esquerra, de la riera de Banyuls, prop de la carena que limita el Vallespir i l’Alt Empordà.
Despoblat i antic terme, al sud-est del poble.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Masia i antic terme, a la dreta de la ribera Salada, davant Castellar.
La seva església (Sant Joan) depèn de la parròquia de Castellar.
Antic terme, al sector més occidental del municipi, al límit amb el de Benissanet, on els templers intentaren de fundar una població el 1248.
Hom ha suposat que era el mateix indret del despoblat de Salvaterra.
Antic terme, esmentat ja el segle XIV, a l’est del Pont d’Armentera, a l’indret on hi ha, entre altres, el mas de cal Ros dels Gaians.
Masia i antic terme, de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, a la vall de Figuerola, tributària, per l’esquerra, del riu de Llanera.
L’església depenia de la de Sant Miquel de Fontanet.
Poble i terme separat (3,61 km2), entre els termes de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l’esquerra del Llobregós.
Dades dels Països Catalans 