Arxiu d'etiquetes: Tarragonès

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

2 Respostes

(Tarragona, 1982 – )

(MNAT)  Museu. Nom que prengué el Museu Arqueològic de Tarragona quan passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.

Al juliol de 1998 tingué lloc l’obertura del Centre d’Interpretació de la vil·la romana dels Munts, a Altafulla, i de l’itinerari de visita pública d’aquest jaciment, que depèn del MNAT. El nou centre és constituït per un espai d’acollida i un àmbit expositiu dedicat a explicar als visitants les característiques d’una vil·la residencial romana del segle I dC.

Al juliol de 1999 s’obrí al públic de nou el mausoleu de Centcelles, també dependent del MNAT, després d’una remodelació basada en un projecte museogràfic que incideix especialment en els objectius didàctics i de difusió.

Actualment incorpora els centres següents: Museu Arqueològic, Museu de la Necròpoli Paleocristiana, edifici de Serveis Centrals, vil·la romana dels Munts i vil·la romana i mausoleu constantinià de Centcelles.

La trajectòria i el patrimoni del MNAT tingueren un pes rellevant en la declaració l’any 2000 de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat. Des del novembre de 2004 forma part d’una Xarxa de Museus Europeus de Romanitat. L’any 2005, fou guardonat amb un dels premis de l’Aigua per l’exposició Tarraco i l’aigua.

Enllaç web: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Morell, el (Tarragonès)

13 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 5,94 km2, 104 m alt, 3.631 hab (2017)

0tarragonesA la confluència del riu de la Glorieta amb el Francolí, a la dreta d’aquest, al nord-oest de Tarragona, al sector occidental de la comarca.

Gairebé tot el terme és conreat, principalment de regadiu (avellaners) i menys de secà (vinya, olivera i cereals). Avicultura. Indústries alimentàries (farina), de la fusta (mobles) i darrerament, arran de la instal·lació d’una refineria petroleoquímica al veí municipi de la Pobla de Mafumet, s’hi ha desenvolupat, a més, la indústria química. Pertany a l’àrea comercial de Reus.

La vila es troba en un turó, s’hi destaca el casal dit el Castell. L’església parroquial és dedicada a sant Martí.

El municipi comprèn també els pobles dels Hospitals i de la Granja dels Frares.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Montornès -Tarragonès-

3 Respostes

(la Pobla de Montornès, Tarragonès)

Santuari (la Mare de Déu de Montornès) i antiga parròquia, situat en un turó (91 m alt), al sud-oest del poble. Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer. Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers.

El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX (al segle XVI encara era habitat). El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer.

La primitiva església del castell (parròquia fins el 1571) restà com a lloc de devoció ininterrompuda; al segle XVIII fou substituïda per l’actual santuari (acabat el 1787); la imatge de la Mare de Déu és d’alabastre policromat (segles XVI-XVII).

Ferreres, pont de les

5 Respostes

(Tarragona, Tarragonès)

Aqüeducte romà, popularment conegut com el pont del Diable, situat prop de la riba esquerra del Francolí, 4 km al nord de la ciutat.

Fa 164 m de llargària i 25 d’alçària. La part baixa consta d’onze arcades, i la superior, de vint-i-tres. Per damunt de l’arcada superior passava una canal oberta, per on corria l’aigua.

ferreries_pont2

La pedra és assentada sobre morter, i les claus de les voltes són independents de les filades horitzontals.

És l’única construcció destacada que resta de les diverses canalitzacions que duien aigua a la Tàrraco romana i un dels aqüeductes més monumentals i més ben conservats de la part occidental del territori romà.

Encara fou utilitzat durant una part de l’edat mitjana, i hom hi pot observar vestigis de restauració, potser feta durant l’ocupació islàmica.

Creixell (Tarragonès)

6 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 10,46 km2, 48 m alt, 3.467 hab (2016)

0tarragones

(o Creixell de Mar)  Estès des de la costa (platja de Creixell) fins al primers contraforts de la Serralada Litoral, al nord de Torredembarra.

La vida econòmica del municipi és dominada actualment pel turisme, que s’ha imposat al sector agrícola i ha omplert el terme d’urbanitzacions i càmpings. Àrea comercial de Tarragona. La població, després d’una devallada progressiva iniciada a la fi del segle XIX, ha experimentat un notable ascens durant els darrers anys.

El poble és a 1,5 km de la costa, en un turó dominat per l’antic castell de Creixell; l’església parroquial de Sant Jaume conserva pintures murals del segle XVII, amb un campanar coronat per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

A la costa hi ha l’antic barri pescador de les Botigues del Mar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Constantí (Tarragonès)

15 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 30,87 km2, 81 m alt, 6.439 hab (2016)

0tarragones

(ant: Gonstantí)  Situat en gran part a la dreta del Francolí, al límit amb el Baix Camp, al nord-est de Tarragona.

L’avicultura (molt important) i l’agricultura de regadiu (arbres fruiters, hortalisses i alfals, gràcies als regatges derivats del Francolí) i de secà (sobretot olivera i vinya) són les bases tradicionals de l’economia local. Darrerament s’ha desenvolupat força la indústria (especialment la química, a més de la tèxtil i la metal·lúrgica), afavorida pel creixement industrial de la comarca, circumstància que ha provocat un notable augment demogràfic principalment de base immigratòria. Àrea comercial de Tarragona.

La vila, d’origen romà, és assentada en un turó i ha esdevingut pràcticament una ciutat-dormitori de Tarragona; l’església parroquial de Sant Feliu fou acabada el 1668. Prop de la vila es troba el mausoleu romà de Centcelles, monument històrico-artístic.

Dins el terme hi ha també el santuari i caseria de Sant Ramon, l’antic terme i poble de les Franqueses del Codony i part de la urbanització de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Ràdio

Catllar, el (Tarragonès)

16 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 26,43 km2, 59 m alt, 4.211 hab (2016)

0tarragones(o el Catllar de Gaià)  Situat al nord de Tarragona, a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral. Prop de dues terceres parts del territori no són conreades, amb gran predomini de garriga i algunes hectàrees de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i també amb cereals, avellaners, oliveres i garrofers, complementada per algunes petites indústries (fàbriques de teixits de cotó i paper). Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a la riba dreta del Gaià, al peu de les ruïnes de l’antic castell del Catllar; l’església parroquial, renaixentista, és dedicada a sant Joan.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Tapioles i de Cocons, els veïnats de la Plana i dels Masmoragues i el petit enclavament de la Quadra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canonja, la (Tarragonès)

13 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 7,32 km2, 50 m alt, 5.846 h (2016)

0tarragones(ant: el Mas de la Canonja)  Situat al sud-oest de Tarragona, ciutat a la qual fou annexada el 1964, i que comportà profunds canvis en les estructures econòmiques i demogràfiques de la Canonja.

Per una banda, hi ha hagut una insospitada plus-vàlua d’àmplies extensions de terres, la major part dedicades a conreus de secà, a causa de la prolongació dels polígons industrials de Tarragona i de la proximitat de Salou; d’altra banda, la formació del nou nucli de Bonavista, que gairebé iguala el cap del municipi.

El poble és en un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard, nucli primitiu, esmentat ja el 1377. Els segles següents, la població es traslladà al cim del turó, on hi havia el mas de la Canonja. Actualment tots dos pobles, units per la Ravaleta, formen un sol nucli. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El 1982 es constituí oficialment en entitat local menor pertanyent a Tarragona fins que el 2010 recuperà la independència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Berà, arc de

6 Respostes

(Roda de Berà, Tarragonès)

Arc de triomf romà. Construït sobre el promontori de Bera, a la Via Augusta.

És d’un sol arc, harmònicament proporcionat, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament. El total del monument fa 12,28 m d’alçària per 12 m d’amplada.

Erigit en època d’August (darreria del segle I aC), fou restaurat o reformat al segle II per L. Licini Sura. Restaurat diverses vegades des del segle XVIII, li manca l’àtic o coronament originari, l’enteulament és modern i només quatre dels vuit capitells són romans (segle I aC).

Es troba a uns 20 km. de Tarragona. El voreja la carretera que uneix aquesta ciutat amb Barcelona.

Altafulla (Tarragonès)

16 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 6,95 km2, 52 m alt, 5.034 hab (2016)

0tarragonesSituat a la zona costanera. Cap a l’interior el relleu és abrupte i accidentat, i hi abunden les garrigues i roquerars.

L’agricultura de secà i de regadiu i la indústria química fan de complement al turisme, la més important font de riquesa del municipi, molt concentrada en la zona litoral. fins al promontori dels Muntsaltafulla1. Els càmpings, les urbanitzacions de xalets i els edificis d’apartaments se succeeixen a la vora del mar. Hi són d’interès les restes d’una vil·la romana a la zona dels Munts.

Al poble destaca el castell d’Altafulla, al mig del nucli emmurallat, amb torres i merlets, l’església neoclàssica de Sant Martí, bastida segons sembla sobre les restes d’un temple medieval, i l’antic barri marítim de les Botigues del Mar, amb la Casa de l’Arc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques