Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l’actual, format 1 km a l’est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització.
És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou.
Cada diumenge s’hi celebra un important mercat.
Masia i antic terme. Agregat el segle XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona.
Situat a l’esquerra de la carretera de Tarragona a Reus.
El 1150 fou donat a poblar per Guillem de Tarragona.
(Tarragona, 1836 – )
Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada arran de les desamortitzacions eclesiàstiques, amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics de Poblet, Santes Creus i altres monestirs propers.
El seu fons és format per gairebé 200.000 llibres, 30.000 microformes, 10.000 audiovisuals, 2.700 publicacions periòdiques i 425 CD-ROM.
Del fons patrimonial destaquen 300 manuscrits dels segles X al XVIII, 230 incunables, 35.000 obres dels segles XVI al XIX i la biblioteca del virrei Pedro Antonio de Aragó.
Enllaç web: Biblioteca Pública de Tarragona
Caseriu, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià; la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte.
Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà.
(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Despoblat, situat a la costa, prop de Salou.
El terme fou donat a poblar per l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tor el 1115; el 1550 l’església de Sant Bartomeu fou destruïda pels corsaris de Dragut.
Unit a Tarragona, el 1673 passà a dependre de Vila-seca.
Veïnat, situat vora la platja de l’Arrabassada, la primera de les platges tarragonines a llevant de la punta del Miracle, limitada a ponent per la punta de l’Arrebassada, que la separa de la platja de la Savinosa.
Aquest veïnat fou originàriament de pescadors i el turisme i el pas de la carretera de Barcelona a Tarragona han fet evolucionar.
Poble (170 m alt), situat a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià; el seu antic terme comprèn una petita part de la conca del torrent de Renau.
L’església parroquial de Sant Roc havia estat agregada a la del Catllar.
Constituí un municipi independent fins a la fi del segle XIX.
(la Riera de Gaià, Tarragonès)
Poble (40 m alt), situat a l’esquerra del Gaià, aigua amunt del cap del municipi. Es troba voltat d’una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d’avellaners.
L’església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera. Formava part de la comuna del Camp de Tarragona.
Municipi del Tarragonès (Catalunya): 21,64 km2, 45 m alt, 21.993 hab (2017)
(ant: Vila-seca de Solcina) Situat al litoral mediterrani, comprèn l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Camp.
Agricultura d’alternança dels conreus de secà (cereals, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses, avellaners i altres arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Indústries químiques, del metall i de la construcció. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i Reus simultàniament.
La vila és en un lleu aturonament que, 4 km enllà, dóna lloc al cap de Salou; de l’antic castell de Solcina restà la gran torre; església parroquial de Sant Esteve (de la fi del segle XVI), gòtica-renaixentista.
Comprèn els nuclis turístics de la Pineda i de la Plana, al litoral, així com el parc d’atraccions de Port Aventura. S’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Cella, una indústria neolítica de sílex al pla del Maset i altres testimoniatges prehistòrics i romans.
Tant el litoral com la vila foren durament castigats per la pirateria, al segle XVI. El 1989 li va ésser segregat el terme de Salou.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,04 km2, 124 m alt, 2.340 hab (2017)
Situat a les ribes del Francolí i a la dreta del seu afluent, el riu del Glorieta, i travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, a l’extrem nord-oest de la comarca.
Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia de llana i porcina. Indústria derivada de l’agricultura, de plàstics i una fàbrica de bigues de ciment. Àrea comercial de Tarragona.
La vila és a la dreta de la riera de la Selva; església parroquial de Sant Martí, del segle XVII; resta un portal de l’antiga muralla, vora la qual hi ha la casa d’on procedeix el famós cirurgià Pere Virgili.
El municipi comprèn, a més, els antics termes del Mas de l’Obra, les Sorts i Carxol, la masia i antiga quadra de la Montoliva, l’antic poble de Font de l’Astor i l’ermita del Roser.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 