Arxiu d'etiquetes: Solsona (bio)

Cabanes i d’Escofet, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Solsona, Solsonès, 5 abril 1781 – Madrid, 24 febrer 1834)

Militar i historiador. Germà de Josep Marià. Prengué part en les campanyes de Menorca (1801), de Portugal (1807) i en la Guerra del Francès.

Fou l’introductor dels viatges en diligència al Principat (1817). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1816).

Publicà diverses obres històriques i sobre comunicacions: Plan de un Estado Mayor general (1809), Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia (1815), Memoria sobre la navegación del río Tajo… (1829), Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal (1829), Guía general de correos, postas y caminos del reino (1830).

Cabanes i Coma, Marià

Deixa un comentari

(Solsona, Solsonès, segle XVIII)

Advocat i agrònom. Exercí a Solsona. Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Físico-Experimental de Barcelona.

Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars.

Bou, Tomàs

Deixa un comentari

(Solsona, Solsonès, 1785 – vers 1840)

Escriptor i dominicà. Lector de teologia a la universitat de Cervera i a Solsona.

Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s’hagué d’exiliar a Tolosa de Llenguadoc (1821). Després de l’exclaustració s’establí a Solsona.

Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme: Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes (1821), Jesucrist crucificat, capità dels servils (1824) i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual (1830).

Benito Tabernero, Manuel

Deixa un comentari

(Guadalajara, Castella, vers 1750 – Solsona, Solsonès, 25 juliol 1830)

Bisbe de Solsona (1814-30).

Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per absolutista, i fugí a França, on signà l’Exposición dirigida a Su Santidad (1823), dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França.

També envià als seus diocesans una pastoral (1823) contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten.