Arxiu d'etiquetes: serres

Cabeçó, el

(Alacantí / Marina Baixa)

(o el Cabeçó d’Or)  Serra que separa el canal de Xixona de la vall de Relleu, entre les dues comarques, de direcció sud-nord, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt).

Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304.

L’antic castell del Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina.

Dóna nom a un enclavament de l’Alacantí entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes.

Serra d’En Galceran, la (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 81,98 km2, 748 m alt, 1.018 hab (2015)

(o la Serra dels Galcerans, cast: Sierra Engarcerán) Situat a la riba de la rambla Carbonera, a la serra d’en Galceran, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports. El territori és força accidentat, amb matollar.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus més estesos són els ametllers, seguits dels cereals, les oliveres i la vinya. Ramaderia de llana, bestiar cabrum i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme. Església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn un bon nombre de caseries, entre les quals les Deveses, la Font de Beca, els Ivarsos, les Mosqueres, els Albadars, el Parral, els Pujols, i també hi ha l’anomenat roure de Cabanilles, del nom del botànic Antoni Josep Cabanillas.

Enllaç web: Ajuntament

Caballón, serra d’El

(Dosaigües, Foia de Bunyol)

Alineació muntanyosa (827 m alt) que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre.

Burguesa, serra de na -Mallorca-

(Calvià / Palma de Mallorca, Mallorca)

Alineació muntanyosa, de direcció sud-oest – nord-est, entre els dos termes. Culmina al puig Gros de Bendinat (485 m alt).

Hi foren lliurades les primeres batalles entre Jaume I el Conqueridor i els musulmans de l’illa.

Santa Pola (Baix Vinalopó)

Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 58,6 km2, 6 m alt, 31.657 hab (2015)

Situat en un terreny pla, vora la costa del Mediterrani, el terme és envoltat pel d’Elx. Dins el terme municipal hi ha la serra de Santa Pola (141 m alt) on hi ha el cap de Santa Pola (amb el far de Santa Pola) que tanca pel nord la badia de Santa Pola i un sector de platges de forta atracció turística.

Predominen els conreus de secà (cereals, garrofers i ametllers) sobre els de regadiu. Hi ha adquirit una gran importància el turisme, fins al punt d’ésser la principal font de riquesa. Forns de calç. Important explotació salinera. Indústries frigorífiques i del sector terciari. Àrea comercial d’Alacant. Població en continu ascens.

La vila és situada vora el vell port protegit pel castell de Santa Pola (bastit el 1557) Església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases del Cap, el barri turístic de la Platja Llisa i les torres del Pinet, de l’Escaleta, de Tamarit i de la Talaiola.

Enllaços web: AjuntamentTurisme

Buixcarró, serra de

(Quatretonda, Vall d’Albaida)

Serra (621 m alt), que forma part de l’alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d’Albaida.

És coneguda per les importants pedreres de marbre (dit marbre de Buixcarró, especialment el de color rosat), explotades des d’època romana.

Bovalar, el -Alt Maestrat-

(Vistabella del Maestrat, Alt Maestrat)

Serra (1.301 m alt) i extensa àrea forestal, de propietat comunal, estesa a la dreta del riu de Montlleó.

Borrut, serra del

(Queralbs, Ripollès)

Contrafort oriental del Puigmal, a la vall de Ribes.

Bordellat, baga de

(la Menera, Vallespir)

Bosc, situat al vessant septentrional de la serra que separa el Vallespir de la Garrotxa (serra de la Baga de Bordellat, 1.550 m alt).

Salines d’Elda, les (Alt Vinalopó)

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 61,71 km2, 490 m alt, 1.597 h (2015)

(cast: Salinas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vinalopó Mitjà. Terreny muntanyós, accidentat per les serres de Cabrera, de La Umbria i la serra de les Salines (1.090 m alt), on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines.

El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines, que abans de la dessecació ocupava 1,5 km2, amb 5 km de perímetre. Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 obligà a desplaçar el poble 1 km al nord-oest. La meitat del terme és ocupat per pastura, pinedes i garriga rasa.

Agricultura de secà dominada per la vinya, que és el conreu més important. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Villena.

El poble té un traçat quadriculat. L’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat.