Despoblat i partida, prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La sèquia de Benifurt, que rega, juntament amb la sèquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l’assut de Benifurt, a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig.
(o Bennàger) Despoblat de la comarca, a la dreta del Túria, que, juntament amb el de Faitanar, ha donat nom a la sèquia de Benàger i Faitanar, derivada de la sèquia de Quart, però organitzada autònomament.
Té un síndic al consell de les sèquies del Túria i al Tribunal de les Aigües de València, administrat per una comunitat de regants pròpia. Amb tot, en època d’estiatge, si cal atandar, aquest síndic no té veu ni vot.
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 7,4 km2, 200 m alt, 1.708 hab (2014)
Situat al nord d’Albaida, a la dreta del riu d’Albaida, a l’aiguabarreig amb el Clariano.
El terreny és pla i força conreat (el regadiu -hortalisses i cereals- és alimentat amb aigua de l’Albaida a través de la sèquia de Montaverner). Predomina, però, el secà, amb un gran nombre d’arbres fruiters (ametllers, presseguers), vinya, que produeix raïm de taula, cereals (blat i ordi), oliveres i garrofers. Petites indústries tèxtils i agropecuàries completen l’oferta econòmica. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.
El poble, d’origen islàmic, es troba sobre un petit turó que domina l’aiguabarreig dels dos rius; l’església parroquial de Sant Joan i Sant Jaume s’independitzà de la d’Albaida el 1535.
Dins el terme hi ha, a més, el despoblat i santuari marià de Colata.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,06 km2, 29 m alt, 43.281 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial del Túria, molt a prop de València, de la qual ha esdevingut pràcticament una ciutat dormitori.
L’agricultura ha perdut terreny en benefici de l’edificació. Els regatges derivats de la sèquia de Mislata, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, la qual es destina als conreus d’horta (cebes, blat de moro). Avicultura. La indústria, on destaca la paperera, la producció de la qual s’inclou al sector paperer de València i els seus entorns; segueixen després les tèxtils, les adoberes, les metal·lúrgiques, de la construcció i, en últim lloc, cal esmentar l’alimentària i la química. Àrea comercial de València. Aquest desenvolupament industrial ha estat la causa de l’important augment demogràfic del municipi.
El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Àngels, del segle XVIII. El 1348, durant les guerres de la Unió, hi va tenir lloc la decissiva batalla de Mislata.
Enllaços web: Ajuntament – Mislata Jove
Municipi de la Safor (País Valencià): 2,56 km2, 12 m alt, 2.571 hab (2014)
Situat al sud del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, al sud-est d’aquesta vila, a la costa, que forma una platja plana i arenosa de més d’1 km de llargària.
El terreny és totalment pla i ocupat pels conreus de regadiu (dedicats bàsicament al taronger, i prop del mar s’obtenen conreus d’horta) els quals estan alimentats per la sèquia comuna de Gandia, a través de la sèquia de Miramar, derivada del riu d’Alcoi. Al sector més costaner, de platges sorrenques, s’ha construït un nucli residencial turístic. Àrea comercial de Gandia. La població , que augmentà els segles XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910.
El poble, d’origen islàmic, és situat a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb Oliva, i és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, destruïda el 1936 i reedificada posteriorment.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Horta (País Valencià): 19,65 km2, 52 m alt, 30.834 hab (2014)
Situat a la dreta del Túria, a la plana al·luvial que forma el riu i que limita el terme pel sud, a l’oest de València.
L’agricultura, que al final del segle XVIII ocupava la meitat de la població, avui té un caràcter subsidiari, predominen els conreus hortícoles, que són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Manises, amb aigua procedent del Túria. Hi preponderen les petites explotacions. També hi ha ramaderia. La principal activitat és la tradicional indústria de la ceràmica de Manises, on hi predomina la petita empresa i la majoria de la producció és absorbida pel mercat nacional; també hi ha indústria metal·lurgica i alimentària. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un creixement notable i continuat des del segle XVIII i especialment a partir del 1950.
La ciutat, d’origen islàmic, s’ha estès fins al terme de Quart de Poblet; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.
Dins el terme hi ha diverses restes romanes, l’aqüeducte també romà dels Arquets i l’aeroport civil i militar de Manises.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 13,63 km2, 14 m alt, 1.274 hab (2014)
Estès des dels vessants del nord-est de la serra de Corbera fins a la sèquia de Llaurí, a la plana regada pel Xúquer, a l’est d’Alzira. L’àrea no conreada, al sud del terme, és ocupada per pinedes.
L’agricultura de regadiu és la principal activitat econòmica, i és possible gràcies a la sèquia del Cebollar, derivada del Xúquer, que rega el terme, els principals conreus són l’arròs, en regressió els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers. Hi ha un petit sector de secà a la zona muntanyosa. Àrea comercial d’Alzira. La població tendeix a disminuir.
El poble es troba entre la muntanya i la plana, dominat per l’església parroquial de Santa Maria, de la fi del segle XVII. Fou centre de la baronia de Llaurí, dita també de la Vall de Llaurí.
El terme comprèn els despoblats de Beniomer, Benioquer i l’enclavament de Matada.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,33 km2, 6 m alt, 4.211 hab (2014)
A la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura. El terreny, molt reduït, és pla, argilenc i molt conreat, regat per les sèquies Nova de Formentera i de Los Palacios, derivades del riu Segura, i per diversos assarbs que el travessen.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu; els cultius dominants són els productes d’horta i, en menor quantitat, els cítrics, una part dels quals són regats per sínies d’arrel islàmica. La ramaderia (cria de porcs), l’avicultura, l’apicultura i una petita indústria alimentària (conserves vegetals) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’EElx (Baix Vinalopó).
El poble va haver d’ésser reconstruït després del terratrèmol del 1829; l’església parroquial és dedicada a santa Maria, i s’independitzà de la de Guardamar el 1693.
El terme comprèn també el nucli de la sèquia de Los Palacios.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,66 km2, 50 m alt, 977 hab (2014)
Situat al sud de la comarca, limita amb la Costera a través d’una sèrie d’elevacions (serra de l’Ènova, 153 m alt), ocupades per matollar, i pràcticament unit al terme de Manuel, pocs quilòmetres al nord de Xàtiva.
Economia basada en l’agricultura, que ocupa dues terceres parts del territori, amb predomini del regadiu (principalment tarongers i també arròs i hortalisses), alimentat pel riu d’Albaida a través de la sèquia comuna de l’Ènova. El secà i la ramaderia són poc importants. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció (obra del segle XVII), forma una conurbació amb l’antic terme de Sanç (agregat al segle XIX i on hi ha les ruïnes del palau o castell de Sanç) i els nuclis de l’Abat i Faldeta.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 24,77 km2, 1.450 m alt, 162 hab (2012)
Situat al vessant sud del massís del Carlit; al nord del terme, a la vall dita dels Estanyets (afluent de la d’Angostrina), surt el canal de Dorres, que rega part del terme. Hi ha boscs i pasturatges.
Els conreus (situats a la part baixa del territori) de cereals (blat, sègol), patates i arbres fruiters, son la base de l’economia local, juntament amb la ramaderia (bestiar boví). Dins el terme hi ha també fonts d’aigües termals sulfuroses, una de les quals donà origen a un petit balneari (banys de Dorres) en relació amb el proper balneari de les Escaldes. Pedreres granítiques, explotades tradicionalment. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble agrupa tota la població del municipi; a l’església parroquial, romànica, s’hi venera la imatge bruna (del segle XIII) de la Mare de Déu de Bell-lloc, originària de l’antic santuari de Bell-lloc, avui destruït.
Dades dels Països Catalans 