(Santa Coloma de Farners, Selva)

Antic eremitori i convent franciscà, situat dins l’antic terme de Sant Miquel de Cladells, en un indret enlairat, a la banda nord-oriental de la riera de Vallors. Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral.

El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un col·legi com el d’Escornalbou.

Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver (1735), situat a la vila de Santa Coloma de Farners. Al llarg del segle XVIII foren refetes les dependències del convent, amb una hostatgeria per als pelegrins del santuari de Sant Salvi.

L’església fou refeta el 1801 gràcies a l’ajuda del duc d’Híxar, successor del marquès de Rupit i protector del convent. El 1811 fou saquejat i mig destruït pels francesos i, tot just restaurat, fou exclaustrat el 1822. Anys després fou cedit als augustinians de Calella, però no hi feren cap restauració i el vengueren més tard.

L’església no té teulada i és en ruïnes, i els edificis conventuals són ara casa de pagès.

(Lloret de Mar, Selva)

Antiga església i casa monàstica, a l’est del terme, vora el terme de Blanes, al vessant sud del turó d’en Vilar.

L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc. Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella. Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants.

El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia.

Actualment és un hotel de luxe.

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Antic priorat canonical (segle XII-1592). La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063. Al principi del segle XII es reuní una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual cediren l’església de Sant Pere el 1136.

La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139. El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de Sauleda, l’Esparra, Vallcanera i Santa Coloma de Farners, que els confirmà el papa Climent III el 1198. Ben aviat els canonges aixecaren la nova església de Sant Pere, l’actual, que el 1245 consagrà el bisbe gironí.

És un magnífic temple de planta de creu llatina, amb un cimbori i tres absis que s’obren en el creuer. Té un magnífic puntal amb capitells i arquivoltes i algunes làpides i sarcòfags amb inscripcions.

La comunitat, composta de cinc canonges i algun beneficiat, decaigué molt al segle XV, i hi residiren en endavant un o dos canonges i un prevere. Els priors foren comendataris des del 1493 i no residiren al lloc, que era ja sense vida canonical quan fou secularitzat el 1592. Aleshores fou cedit el convent als pares augustinians calçats de la Seu d’Urgell, que delegaren un frare per al servei religiós de la parròquia adscrita al priorat.

Resten en peu algunes de les edificacions del priorat dels darrers temps, avui deshabitades i quasi en ruïnes.