Arxiu d'etiquetes: Selva

Massanes (Selva)

9 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 26,07 km2, 164 m alt, 742 hab (2016)

0selva

(o Maçanes)  Estès al sud de la comarca, a l’esquerra de la Tordera, entre la riera d’Arbúcies i la de Santa Coloma, als contraforts de les Guilleries. El nord del terme és cobert d’alzines sureres; també hi ha arbres de ribera (plàtans i pollancres) en plantació explotats econòmicament, dedicats a la indústria del paper i de la fusta.

Altres recursos són algunes modestes indústries (teixits, plàstica), l’agricultura de secà (cereals), per bé que molt reduïda, i el bestiar boví, en règim d’estabulació. Àrea comercial de Santa Coloma de Farners. La població tendeix a disminuir.

El poble és aturonat, a la zona de contacte entre el sector muntanyós i el més pla; dominat per l’església parroquial de Sant Esteve.

El municipi comprèn, a més, el mas i santuari de Quadres i els veïnats de Collformic, Cambrerol i el Marquès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maçanet de la Selva (Selva)

14 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 45,58 km2, 100 m alt, 6.819 hab (2016)

0selva

(o Massanet)  Situat al límit amb el Maresme, entre les Guilleries i la serralada de Marina. Territori boscat i abundant en materials volcànics. S’hi fan molt els arbres de ribera.

Agricultura de secà (blat, llegums, farratge, arbres fruiters i vinya). La tradició ramadera és important (bestiar boví, oví i porcí) i també aviram. Indústria tèxtil (cotonera), metal·lúrgica, química i alimentària, la majoria en el polígon industrial de Puigtió. Explotació forestal de les suredes per a l’obtenció de suro. Pedreres. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona. La població, després de diverses oscil·lacions, ha augmentat notablement en els darrers anys.

La vila és prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà i l’entroncament ferroviari dit l’Empalme; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, d’origen romànic.

El municipi comprèn, també, el poble de Martorell de la Selva, diversos veïnats com el Pibeller, Oliva, la Serra, la Torre de Marata, Xarabau i Rovirola, l’antiga força de Cartellà, l’antic monestir de Valldemaria i l’hostal de cal Coix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Taller d’Història

Lloret de Mar (Selva)

50 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,71 km2, 5 m alt, 37.042 hab (2016)

0selva

Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L’interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca s’han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d’apartaments, comerços i locals d’oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d’allotjament turístic de Catalunya i de l’estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. Àrea comercial de Girona.

La vila, a l’esquerra de la riera de Lloret, té un nucli antic presidit per l’església parroquial de Sant Romà, romànico-gòtica molt modificada; la Casa de la Vila és d’estil isabelí. Hom hi ha trobat restes ibèriques i un sepulcre romà a Lloret de Dalt. Processo marinera de sa Relíquia al santuari neoclàssic de Santa Cristina (24 juliol).

El municipi comprèn, a més, els pobles, els veïnats i les urbanitzacions de la Roca Grossa, Sant Pere Salou, Santa Cristina, les Alegries, Pegueres, Canyelles, Fenals i la Montgoda, el barri de Lloret de Dalt i el castell de Sant Joan.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut

Hostalric (Selva)

30 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 3,39 km2, 189 m alt, 4.058 hab (2016)

0selva

Situat al peu del massís de les Guilleries, al sud de la comarca, a l’esquerra de la Tordera.

Les bases de l’economia local són el comerç (especialment el negoci de la fusta), l’agricultura de secà, i també de regadiu (s’hi conreen sobretot cereals i arbres fruiters), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i la indústria (paperera, alimentària, química, etc).

La població, en descens durant anys, a partir del 1960 ha augmentat notablement.

La vila es troba en un escarpament balsàmic sobre el riu, dominada a ponent pel l’església parroquial de Santa Maria del segle XVII.

Vila important en fets de guerra per la seva situació estratègica. L’any 1462, durant la guerra contra Joan II, hi entraren les tropes de la Generalitat capitanejades per Pere de Bell-lloc. Prop de la vila, en la guerra dels Segadors, les tropes castellanes foren derrotades pels camperols. En les guerres contra els francesos, l’any 1694, va caure en poder d’ells. Durant la guerra del Francès, la vila fou saquejada i el castell d’Hostalric pres pels francesos (1809-10).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Biblioteca

Fogars de la Selva (Selva)

6 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 32,12 km2, 45 m alt, 1.452 hab (2016)

0selva

(o Fogars de Tordera)  Estès al sector septentrional de la serra del Montnegre, on hi ha el poble de Ramió, fins a la plana al·luvial de la riba dreta del riu Tordera. Drena també el terme la riera de Ramió. Hi abunda la vegetació natural, amb boscos de diverses espècies (alzines, alzines sureres, pins i roures), que cobreixen una gran part del territori.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura de secà, i també de regadiu gràcies als regatges derivats de la Tordera; produeix farratges, hortalisses i cereals. La ramaderia estabulada (boví i porcí) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Calella.

El poble és a la dreta de la Tordera, al voltant de l’església parroquial.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic santuari de la Serra i la urbanització el Parc dels Prínceps.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cellera de Ter, la (Selva)

6 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 14,63 km2, 166 m alt, 2.054 hab (2016)

0selva(o de Cabrera, o d’Anglès)  Situat al nord de la comarca, a la dreta del Ter, que limita el terme pel nord. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de les Guilleries fins a la confluència de la riera d’Osor, amb castanyedes, rouredes i alzinars. Dins el terme hi ha l’embassament i la central hidroelèctrica del Pasteral, al congost del mateix nom.

L’economia del municipi es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals), de regadiu, la ramaderia (bestiar porcí), l’avicultura i la indústria (fusta i tèxtil), complementades per l’explotació forestal i l’obtenció d’energia hidroelèctrica. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la riba dreta del Ter; l’església parroquial romànica de Santa Maria és esmentada ja el 860, va ser destruïda pel terratrèmol del 1427 i reconstruïda.

El municipi comprèn, a més, el veïnat del Plantadís i la caseria del Pasteral. També hi ha una estació prehistòrica al puig de Gria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caldes de Malavella (Selva)

15 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 57,33 km2, 84 m alt, 7.220 hab (2016)

0selva(ant. Caules de Malavella)  Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d’urbanitzacions.

El terme abunda en fonts termals (a 59-60ºC) d’aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d’aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L’agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d’estabulació, complementen l’oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d’estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats).

pobl_caldes_malav

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l’antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d’internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.

Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l’ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Esteve

Brunyola (Selva)

10 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 36,82 km2, 247 m alt, 375 hab (2016)

0selvaSituat al massís de les Guilleries, al nord-est de la comarca, al límit amb la del Gironès, al naixement de l’Onyar, al nord-est de Santa Coloma de Farners. Al terreny, accidentat per la muntanya de Santa Bàrbara, hi abunden pinedes, castanyedes i alzinars, les quals són explotades.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, farratges, blat de moro i, sobretot, avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar boví i porcí). Àrea comercial de Girona. La població, tanmateix, ha disminuït de manera constant al llarg del segle XX.

El poble és format per un petit nucli al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, que era la capella del castell de Brunyola, avui enrunat.

Dins el terme, on s’ha trobat restes prehistòriques, hi ha, també, el poble de Sant Martí Sapresa i la masia i ermita de Serrallonga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Breda (Selva)

12 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 5,02 km2, 169 m alt, 3.722 hab (2016)

0selvaSituat al sud de la comarca, a l’àrea de contacte entre la plana de la Selva i el Montseny, drenat per la riera de Breda, afluent de la Tordera, al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Hi ha pinedes i suredes.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura de secà (cereals -blat, civada- i patates), la ramaderia (bestiar boví estabulat per a la producció de carn i de llet), l’avicultura i una indústria notable, especialment terrissera, així com la fabricació de mobles, begudes i del paper. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Girona.

La vila es va formar al voltant del monestir benedictí de Sant Salvador (monestir de Breda), monument històrico-artístic del segle XI, l’església del qual, gòtica amb claustre romànic tardà i absis gòtic, és l’actual església parroquial. A la vila destaca també l’església romànica de Santa Maria, on es troben el Museu Josep Aragay, dedicat a aquest pintor i ceramista noucentista, i la Casa de la Vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Blanes (Selva)

62 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques