Arxiu d'etiquetes: Selva

Breda, monestir de

(Breda, Selva)

Antiga abadia benedictina de Sant Salvador de Breda.

Fundada el 1038 a la vall de Breda pels vescomtes de Cabrera, Guerau I i Ermessenda. L’església fou consagrada el 1068. Des del final del segle XI fins a mitjan segle XIII depengué de Sant Cugat del Vallès.

Guerau IV de Cabrera li féu donació de les relíquies dels màrtirs cordovesos Iscle i Victòria, les quals foren un centre d’atracció piadosa per al cenobi.

monestir de Breda (Selva)El temple fou substituït al segle XIV per l’actual església gòtica, completada en la part de la façana durant el segle XVI.  

D’aquesta obra tan sols resta el campanar, un dels millors del romànic català. Les dependències conventuals es conserven molt malmeses, algunes convertides en cases particulars. Encara que espoliada, s’ha salvat íntegrament l’església, convertida en parroquial.

Els francesos saquejaren el monestir el 1810. La vida monàstica durà fins a l’exclaustració.

Blandae

(Blanes, Selva)

(o BlandaCiutat romana, corresponent a l’actual Blanes. Documentada a les fonts llatines (Plini, Pomponi Mela), i que cal considerar d’origen pre-romà.

Sembla que coincidia amb la frontera nord dels laietans.

Bellver -Selva-

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Antiga capella, construïda el 1618, on era venerada la Mare de Déu de Bellver, anteriorment a l’església parroquial.

Del 1691 al 1835 esdevingué convent (Santa Maria de Bellver, dit hospici de Bellver) pertanyent als franciscans de Sant Salvi de Cladells.

Argimon

(Riudarenes, Selva)

Santuari de la Mare de Déu d’Argimon, de la parròquia de l’Esparra.

La imatge és d’alabastre del final del segle XV o començament del XVI.

L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon, cedit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera, el 1106.

Arenes, pla de les -Selva-

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Peneplà (vers 1.000 m alt), al límit amb les Guilleries, a la divisòria d’aigües entre les rieres d’Arbúcies, d’Osor i Major.

Intensament artigat, compta amb diverses masies disseminades.

Arbúcies, combat d’ -1714-

(Arbúcies, Selva, 13 gener 1714)

Combat de la guerra de Successió, ocorregut entre forces catalanes i borbòniques.

Les forces de Felip V de Borbó, bàsicament un regiment de valons, foren totalment derrotades i perderen sis banderes.

Hom ha conservat encara el record d’aquesta victòria en la dita popular “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies: matavalons!“.

Aquae Voconiae *

(Selva)

Nom donat a l’època romana a la població de Caldes de Malavella.

Antiga, l’ -Selva-

(Blanes, Selva)

Santuari de la Mare de Déu de l’Antiga, dit antigament de la Mare de Déu de la Riera, situat al veïnat de la Maçaneda.

Ametllers, els

(Tossa de Mar, Selva)

Vil·la romana. Excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello.

Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, moment en què s’hi construïren unes termes i es col·locaren mosaics en nombroses habitacions. Perdurà fins al segle V, i en la segona meitat del segle VI es col·locà el mosaic conegut com a Vitalis, probablement el nom del propietari de la vil·la en aquell moment.

Alegries, les -Selva-

(Lloret de Mar, Selva)

Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera.

L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora el mar.