(Arbúcies / Sant Hilari Sacalm, Selva)
Afluent esquerrà de la riera d’Arbúcies (dit també riera de la Pineda), entre els dos municipis, que neix al sud de la vila de Sant Hilari Sacalm, desemboca al seu col·lector sota el castell de Montsoriu.
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll), filial d’Amer, al límit amb el terme d’Osor, prop del coll de Nafré, a les Guilleries.
El territori depenia d’Amer ja el 860; la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187; es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369. Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592.
Resten l’església romànica (segles XII-XIII), restaurada, la casa rectoral i una hosteria; és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià.
Llogaret (840 m alt), a la capçalera de la riera d’Arbúcies, sota el coll de Cerdans, obert als contraforts septentrionals del Matagalls, pas del camí d’Arbúcies a Viladrau.
La seva església parroquial (Sant Cristòfor de Cerdans), romànica (segle XI), depèn del bisbat de Vic.
El lloc és esmentat ja el 862. Formà part de la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera.
(Blanes, Selva, 1985 – )
(CEAB) Centre de recerca dels CSIC. Als inicis disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l’estudi dels oceans (ecologia bentònica i oceanografia), i l’altre, a la intel·ligència artificial.
El 1998 s’hi afegí un grup d’astrofísica; i més endavant el grup d’ecologia bentònica s’amplià amb investigadors especialistes en limnologia.
Posteriorment el grup d’intel·ligència artificial (1994) i el d’astrofísica (1996) es traslladaren a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, respectivament.
Enllaç web: Centre d’Estudis Avançats de Blanes
Poble, al vessant septentrional del puig Ventós, al sector oriental del terme.
L’església parroquial, d’origen romànic, és dedicada a santa Susanna.
Pertanyia al comtat de Cabrera.
Jaciment arqueològic ibèric, que consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elevat sistema d’evacuació de les aigües pluvials.
Fou ocupat durant un període de temps relativament curt (250-240 – 215-210 aC) per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu, especialment durant l’última etapa de la seva existència.
Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per E. Pons.
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble, a l’esquerra de la riera de Castanyet, que neix a Santa Creu d’Horta i aflueix per l’esquerra a la riera de Santa Coloma.
(o torre de Cartellà) Antiga força i terme (actualment mas Castellà), al límit amb el terme de Vidreres.
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona (o Torcafelon), i fou donada el 1160 pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau III de Cabrera. La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom.
El 1702 Felip V de Borbó concedí al seu propietari Pere de Cartellà (òlim Desbac i de Cartellà) el marquesat de Cartellà.
Antiga abadia benedictina de Sant Salvador de Breda.
Fundada el 1038 a la vall de Breda pels vescomtes de Cabrera, Guerau I i Ermessenda. L’església fou consagrada el 1068. Des del final del segle XI fins a mitjan segle XIII depengué de Sant Cugat del Vallès.
Guerau IV de Cabrera li féu donació de les relíquies dels màrtirs cordovesos Iscle i Victòria, les quals foren un centre d’atracció piadosa per al cenobi.
El temple fou substituït al segle XIV per l’actual església gòtica, completada en la part de la façana durant el segle XVI.
D’aquesta obra tan sols resta el campanar, un dels millors del romànic català. Les dependències conventuals es conserven molt malmeses, algunes convertides en cases particulars. Encara que espoliada, s’ha salvat íntegrament l’església, convertida en parroquial.
Els francesos saquejaren el monestir el 1810. La vida monàstica durà fins a l’exclaustració.
(o Blanda) Ciutat romana, corresponent a l’actual Blanes. Documentada a les fonts llatines (Plini, Pomponi Mela), i que cal considerar d’origen pre-romà.
Sembla que coincidia amb la frontera nord dels laietans.
Dades dels Països Catalans 