(Figaró-Montmany, Vallès Oriental, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Família d’impressors. Procedents del mas i hostal del Figaró.
En fou el primer membre Rafael Figueró i Delmunts i després el seu fill Rafael Figueró i Jolis.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Serví a l’artilleria catalana durant la guerra de Successió.
Tenia el grau de capità al setge de Barcelona del 1713-14. S’hi distingí molt.
Pel maig de 1714 sobresortí entre els defensors del convent de Caputxins.
(Catalunya, segle XVIII)
Abat de Poblet (1772-76). Fou elegit com a successor de Joan Beltrú.
Era XCI abat de la sèrie general pobletana i XXXVII de la sèrie quadriennal. S’ocupà molt de qüestions litúrgiques.
Fou succeït per l’abat Josep Güell.
(Mataró, Maresme, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Gendre de Francesc Feliu de la Penya. Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró (1688).
El 1705 s’incorporà a les forces partidàries de Carles d’Àustria; fou tinent coronel de guàrdies catalanes, i li foren atorgats els privilegis de cavaller (1706) i de noble (1708). Participà en el trasllat naval de les forces de Girona a Barcelona (1706).
Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis (1714).
Fou el pare de Josep Feliu de la Penya i Feu.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. El 1707 era coronel i servia a l’exèrcit borbònic.
Destinat a comandar la guarnició del castell d’Os, el lliurà de bon grat al paisanatge armat que lluitava per la causa austriacista. Carles III li conservà el grau i li confià un regiment de fusellers. Restà al mateix front occidental.
Pel març de 1708 obtingué un bon èxit prenent un comboi enemic amb 800 caps de bestiar, prop de Balaguer.
Pel juny de 1708 es trobava a Falset, reforçant un nucli de tropes angleses, quan 6.000 francesos encerclaren la vila. Davant la gran desproporció numèrica els anglesos es rendiren, però Ferriol es negà a adherir-s’hi i amb 100 dels seus, dels quals moriren 32, trencà molt coratjosament el cercle i se salvà amb els supervivents.
(Barcelona ?, segle XVIII)
Metge i escriptor. El 1788 era metge a Camarasa (Noguera).
Amb Apologia de l’idioma català, escrita després del 1766 i llegida a l’acadèmia Comunicació Literària, fou un dels inspiradors de la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot (1815).
La seva poesia és característica del pre-romanticisme (Solloqui de Caifàs). Participà, amb sis composicions poètiques, perdudes, en les festes de la beatificació de Simón de Rojas celebrades a Barcelona el 1766.
(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix, també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1393/1400) Ciutadà de Barcelona. Casat amb Francesca i pare de Felip de Ferrera.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en l’oposició a Felip V de Borbó i en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió.
Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713. President de la junta de tresoreria del nou govern provisional.
Després de l’11 de setembre de 1714 els borbònics li confiscaren tots els seus béns.
“Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada, en la negra obscuritat d’una perpètua esclavitud…” (part del discurs fet per Manuel Ferrer i Sitges a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713).
(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Cavaller. Com a membre del Braç Militar assistí a la junta de braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V de Borbó (1713). Es manifestà partidari de la defensa.
Durant el subsegüent setge manà una companyia de la Coronela. Destacà molt a la primera defensa del baluard de Santa Clara (12 agost 1714). Sobrevisqué al setge.
Caiguda la ciutat, obtingué dels borbònics passaport d’emigració. Li foren confiscats els béns.
(Illes Balears, segle XVII – Àustria, segle XVIII)
Militar. Essent capità d’artilleria, es posà al servei de les tropes de l’arxiduc Carles en la guerra contra Felip V de Borbó. Ascendit a coronel, intervingué en diverses campanyes per Aragó i pel Camp de Tarragona.
Sortí del país el 1713 amb els vaixells anglesos, seguint l’ordre d’evacuació de l’emperador. Cap al final del setge de Barcelona (agost 1714), entrà secretament a la ciutat com a delegat del virrei de Mallorca, marquès de Rubí, per negociar conjuntament la capitulació de l’illa amb la de Barcelona, a canvi de conservar les Constitucions del país.
Rebutjada aquesta proposta, el setembre fou un dels tres delegats de Villarroel per negociar la capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick.
Un cop caiguda la ciutat, emigrà a Àustria i serví a l’exèrcit de l’emperador.
Dades dels Països Catalans 