(València, segle XVII)
Frare franciscà. Fou nomenat provincial el 1654.
És autor d’un recull de divuit biografies sobre personatges provincials de l’orde.
Ferriol, Felip
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVII
Ferri, Vicent
(País Valencià, segle XVII)
Poeta. Participà, en composicions poètiques en català, en el certamen celebrat a la seu de València (1622) i en el de la universitat (1623); les seves obres foren incloses en els llibres de les festes respectives (1623 i 1626).
Ferrer i Lladró de Pallars, Francina
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Dama. Filla de baró de Sot de Xera i de Guadasséquies.
Es casà (1597) amb Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts, i foren pares de Joan i Blanca Lladró de Pallars i Ferrer.
Ferrer, Vicent -varis-
Vicent Ferrer (Gandia, Safor, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Religiós jesuïta. Abandonà la companyia per raons de salut, però continuà en estat eclesiàstic. Fou canonge del capítol de València. Ocupà la càtedra de retòrica a la universitat. Excel·lí com a predicador. És autor d’una obra docent.
Vicent Ferrer (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 – Albalat dels Sorells, Horta, 1738) Religiós dominicà. Estudià a València i Salamanca i exercí el càrrec de professor de filosofia i teologia a la Universitat de València. Fou qualificador del Sant Ofici. Autor, entre altres obres, d’un petit manual de teologia tomista.
Ferrer, Jaume -varis-
Jaume Ferrer (Illes Balears, segle XIV) Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).
Jaume Ferrer (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV) Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.
Jaume Ferrer (València, segle XVI – segle XVII) Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).
Jaume Ferrer (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717) Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.
Fenollet i Escrivà de Romaní, Francesc de
(País Valencià, segle XVI)
Batlle de Xàtiva. Besnét de Lluís de Fenollet i de Malferit.
Es casà (1535) amb Maria de Vilarasa, òlim de Cabanyelles, baronessa d’Alginet i senyora de Benissanó, per la qual cosa llurs descendents primogènits anteposaren sovint al seu cognom propi el de Cabanyelles.
Fou l’avi de Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova (València, segle XVII) Militar. Baró d’Alginet i de Benissanó. Lluità en l’exèrcit de Felip IV a Itàlia, contra els francesos. La seva participació en la presa de Casale Monferrato (vers 1658) li valgué el títol de comte de Casal.
Felipe, Joan
(País Valencià, segle XVII)
Gravador. Excel·lí en algunes portades de llibre.
Febrer, Jaume
(País Valencià, segle XVII)
Personatge imaginari. Suposat contemporani de la conquesta de València, a qui han estat atribuïdes les famoses Trobes, falsificació d’interès nobiliari, redactada al segle XVII, que ha estat imputada, amb alguna versemblança al cronista Onofre Esquerdo, que les degué escriure entre l’any 1650 i el 1680.
Esteva, Pere Onofre
(Illes Balears, segle XVII)
Metge. Exercí per molt de temps la professió a l’exèrcit i a la marina. De retorn a Mallorca, hi assolí gran fama.
L’any 1661 publicà un llibre sobre les sagnies.
Estada, Ramon
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Escriptor i religiós. Seguí la carrera eclesiàstica. Als cinquanta anys ingressà a l’orde de Predicadors.
És autor de poesies.
Dades dels Països Catalans 