(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. És autor d’una traducció del llatí, d’Eneas Silvi, que titulà Visión deleitable de la casa de la Fortuna (1611).
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. És autor d’una traducció del llatí, d’Eneas Silvi, que titulà Visión deleitable de la casa de la Fortuna (1611).
(Perpinyà, segle XVII)
Advocat i polític. Fou un dels principals conspiradors que organitzaren el projecte d’expulsar els francesos de Perpinyà el 1674.
Descoberta la conjura, pogué fugir a temps. Els seus béns foren confiscats.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Cavaller. Pertanyia a l’orde de Montesa des del 1599.
Conreà la poesia en castellà.
(Catalunya, segle XVII)
Frare carmelità. Tingué gran fama com a predicador.
Antoni Font (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII) Jesuïta. Fou professor d’humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d’Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.
Antoni Font (Esporles, Mallorca, 1710 – Illes Balears, 1768) Religiós. És autor d’un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d’un novenari a sant Bonaventura.
Antoni Font (Illes Balears, segle XIX) Astròleg. Autor d’una Lectura de astrología.
(Arbúcies, Selva, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Figueres (València ?, segle XIV – segle XV) Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.
Figueres (Catalunya, segle XVIII) Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.
Francesc Figueres (Barcelona, segle XVII) Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.
Nicolau Josep Figueres (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670) Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.