Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Híxar i Ramírez de Arellano, Lluís (II) Ferrandis d’

2 Respostes

(Aragó, segle XV – segle XVI)

Duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez havia mort el 1509.

Esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523.

Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor:

Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia (Aragó, segle XVI – segle XVII)  Escriptor i duc d’Híxar i de Lécera. Veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou:

Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda (Aragó, segle XVII)  Duc d’Híxar i de Lécera. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc:

Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós (Aragó, segle XVII)  Duquesa d’Híxar i de Lécera, que heretà del seu pare. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit.

Híxar i Sancho, Antoni Ferrandis d’

Deixa un comentari

(Aragó, segle XVII)

Comte de Belchite. Heretà, per sentència del 1614, el comtat. Era possiblement fill d’Alfons, germà de Lluis (II).

És probable que no l’heretés cap dels seus fills, perquè sembla que, el 1647, era comte el seu cunyat:

Pere Jordi Ferrandis d’Híxar i d’Albero (Aragó, segle XVII)  Comte de Belchite (1647). El seu fill i successor fou:

Pere Lluís Ferrandis d’Híxar i Ferrandis d’Híxar (Aragó, segle XVII)  Comte de Belchite.

Híxar -llinatge-

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – segle XVII)

Família noble. S’originà amb Pere Ferrandis d’Híxar.

Guilló -pintors-

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors, iniciada per Agustí Guilló (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Treballà en la decoració mural de la capella del Sant Crist de la Llum, al convent de Sant Domènec de València. Fou el pare de:

  • Eugeni Guilló  (València, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Junt amb el seu germà Vicent decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València, la volta de la qual fou pintada per Palomino.
  • Florenci Guilló  (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Hom li atribueix les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, carmelitans descalços i de Sant Josep de València.
  • Vicent Guilló  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698)  Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. També fou gravador. Obres seves són: L’Adoració dels Reis (1690), a l’hospital de Santa Tecla de Tarragona, i un gravat que reprodueix el Jesucrist ressuscitat de Claudio Coello. Amb la col·laboració del seu germà Eugeni decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València.

Güeldo, Tomàs

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Pintor. Era deixeble d’Esteve Marc.

Güelda, Tomàs

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Arquitecte. Especialitzat en obres hidràuliques, el 1686 realitzà el primitiu projecte del port de València.

El 1676 féu el d’un canal navegable entre el Grau de València i els ponts del Túria, al costat de les muralles de la ciutat.

Guasp -impressors-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XVI – segle XX)

Família de llibreters i impressors.

L’iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp (Palma de Mallorca, segle XVI)  Llibreter i impressor. Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment:

  • Gabriel Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVI – segle XVII)  Impressor. Actuà d’impressor entre el 1579 i el 1634. Pare de Jaume Guasp i Esplugues (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. El qual continuà l’activitat.
  • Pere Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. Continuà l’activitat del seu pare, associat amb tres germans seus i el nebot Jaume Guasp i Esplugues. Fou el pare de:

Pere Guasp i Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Impressor. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.

Altres membres d’aquesta família foren:

Antoni Guasp  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Publicà bon nombre d’obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.

Melcior Guasp i Pro  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.

Gual, Vicent Guillem

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Frare mínim. Sobresortí pel seu coneixement de l’àrab i de l’hebreu, així com pels seus sermons.

És autor d’una biografia del beat Gaspar de Bono (1610).

Grau i Mollà, Joan

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, segle XVII – Salses, Rosselló, segle XVII)

Militar. Serví de capità al Milanesat. Fou jurat de València el 1638 i 1640.

Era sergent major dels terços mobilitzats per Felip IV a València, per fer front a la guerra de Separació del Principat. Morí assaltant la plaça de Salses.

Escriví una obra titulada Arte de formar escuadrones.

González -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni González * Veure> Antoni Gonçales i Fonollar (jurista i escriptor mallorquí, 1677-1728).

Bartolome González  (La Puebla de Lilló, Castellà, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII)  Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí (1616) i el d’Oleta.

Francesc González * Veure> Francesc Ramon Gonçales (poeta i sacerdot valencià, segle XVII)

Joan Àngel González  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor. Era catedràtic a la universitat de València entre 1516 i 1548. Escriví poesies en castellà i en llatí.

Josep González  (País Valencià, segle XVI – 1584)  Escultor. És autor del remarcable retaule de l’Assumpció a Andilla. Morí abans d’acabar-lo i l’obra hagué de ser enllestida per l’artista murcià Francisco Ayala.