(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)
Jurista. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i de Dret Espanyol. Residí a Madrid.
És autor de memòries publicades el 1803 i 1813.
(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)
Jurista. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i de Dret Espanyol. Residí a Madrid.
És autor de memòries publicades el 1803 i 1813.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Publicà Lo desmemoriat (1881) i La mujer igual al hombre (1885).
És autor d’altres escrits.
Antoni Font (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII) Jesuïta. Fou professor d’humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d’Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.
Antoni Font (Esporles, Mallorca, 1710 – Illes Balears, 1768) Religiós. És autor d’un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d’un novenari a sant Bonaventura.
Antoni Font (Illes Balears, segle XIX) Astròleg. Autor d’una Lectura de astrología.
Antoni Fluixà (Illes Balears, segle XIX – Inca, Mallorca, segle XIX) Sabater. El 1870 reuní els artesans més anomenats de Mallorca i formà amb ells la primera fàbrica de sabates de l’illa.
Guillem Fluixà (Palma de Mallorca, segle XVII – 1743) Eclesiàstic. Era canonge penitencier de la seu mallorquina. Destacà entre els partidaris de Carles d’Àustria. A la victòria dels borbònics, en 1715, fou desterrat. No pogué tornar a l’illa fins al 1723.
Pau Fluixà (Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1604) Religiós dominicà. Fou prior del convent d’Eivissa. Excel·lí com a predicador. Deixà alguns escrits.
(València, segle XIX)
Impressor. Fill del també impressor Josep Ferrer i d’Orga, junt amb el qual defensà la prioritat de València en la introducció de la impremta.
Féu nombroses edicions de bibliòfil, entre les quals destaca una reimpressió del llibre Trobes en llaors de la Verge Maria (1894).
És autor d’un Resumen histórico de las fundaciones establecidas en Valencia desde 1825.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Argenter. Establert a Barcelona. Fou premiat a l’exposició de París de 1855.
Foren fills i successors de l’impressor Josep Esteve i Dolç.
Josep Esteve i Cervera (València, 1747 – 1820) Impressor. Dirigí la impremta familiar des del 1773. Publicà, a partir del 1791, el “Diario de Valencia”. El 1807 i el 1808, s’associà amb el seu germà. Durant l’ocupació francesa (1812-13) imprimí diverses publicacions de les forces d’ocupació (Código de Napoleón, 1812, etc). El 1820 va començar a publicar el “Diario Constitucional de Valencia” i la impremta passà al seu gendre, Venanci Oliveres i Carbonell.
Miquel Esteve i Cervera (València, segle XVIII – segle XIX) Impressor. Generalment treballà pel seu compte, però en el període 1807-08 s’associà amb el seu germà Josep.
(Esporles, Mallorca, segle XIX – Illes Balears, segle XIX)
Escriptor. Pagès sense gaire instrucció, fou un fàcil versificador espontani.
L’any 1860 publicà Poesies mallorquines que tracten del naixement, vida, mort i passió de Jesucrist Nostre Senyor.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Frare. És autor d’un Arte caligràfico (1800) que assolí notable difusió.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Impressor i llibreter. Publicà “El Observador Político y Militar de España” i opuscles patriòtics durant la guerra del Francès.
Refugiat a Palma de Mallorca el 1810, hi edità obres patriòtiques i liberals (sobre Jovellanos, Arriaza, etc) i imprimí l’“Aurora Patriótica Mallorquina”.
En caure el règim constitucional, es traslladà a València, però fou portat a Mallorca i fou condemnat a un desterrament de quatre anys a Eivissa i privat a perpetuïtat d’exercir el seu ofici.
El 1817 era a València, associat amb el seu gendre, Ildefons Mompié, continuador de la impremta.