Arxiu d'etiquetes: segle XIX

Cervera, comanda de

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIX)

Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, creada el 1121, una de les més antigues de Catalunya, dita comanda de Cervera i l’Ametlla des de la donació del castell de l’Ametlla de Segarra als hospitalers el 1215; en depengueren, a més, els llocs del Vilar i de Saladern i tingué comanadors propis fins el 1805.

De l’antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l’església de Sant Joan, romànica; el 1245 s’hi instal·là una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire (Segrià).

Català i Vives, Isidre

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1788)

Teixidor de vels. Fundador de la companyia Isidre Català i Cia. Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa.

A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial. El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques (edificà una fàbrica al carrer de Montcada) i l’anomena veedor de les fàbriques d’indianes.

El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les fàbriques catalanes.

A la seva mort continuà l’empresa el seu fill Josep Català i Pujol  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Industrial.

Castillo i Mayone, Joaquim del

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Periodista i escriptor. Actiu a Barcelona el segon terç del segle XIX.

D’ideologia liberal i romàntica, publicà Viaje semiaéreo a la Luna (1832), Adelaida o el suicidio (1833) i Exclamaciones de un expatriado (1833), novel·les; El Tribunal de la Inquisición (1835) i La ciudadela inquisitorial de Barcelona o las víctimas del despotismo del conde de España (1836).

També és autor d’obres històriques no gaire solvents; Las bullangas de Barcelona (1837), signades amb les inicials J del C y M, i Frailismanía o grande historia de los frailes (1836), manifestament sectària.

Castelló -Solsonès-

3 Respostes

(Navès, Solsonès, segle XII – segle XIX)

Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.

A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló (dels segles XVI o XVII), dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva.

Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloía, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle.

Casals i Remisa, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)

Banquer. Fundador, amb el seu cosí Gaspar Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823.

Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell.

El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera.

Cartanyà, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Dirigent obrer i escriptor. Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles, redactat per la fracció socialista barcelonina (10 juny 1864), i col·laborà al periòdic “El Obrero”.

Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors (1869).

Publicà Tres años de revolución en España (1869), Dios y el Diablo (1871) i Dios, el Mundo y el Hombre (1885).

Canudas i Salada, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Farmacèutic. Durant el darrer quart de la centúria publicà diverses obres combatent els abusos comesos en la venda d’específics. També s’ocupà de qüestions relatives als conreus d’alguns tubercles.

Canet, Josep

Deixa un comentari

(Calaf, Anoia, segle XVIII – segle XIX)

Metge i polític. Fou metge del capítol de Tarragona. És autor de diversos escrits professionals.

En ocasió de les lluites de la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on publicà nombrosos fulls solts (1811-12) contra els afrancesats.

El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”.

Canela i Pagès, Pau

Deixa un comentari

(Passanant, Conca de Barberà, segle XVIII – Bràfim, Alt Camp, segle XIX)

Escriptor. Pagès de professió.

Publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l’arbre de la llibertat, atac a la ideologia liberal.

Camporrells i Montserrat, Gertrudis

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Marquesa de Tamarit. Es féu notar per la seva filantropia en el terreny religiós.

Sufragà la capella de la cova de Montserrat, i la construcció del camí de la muntanya ornat pel rosari monumental.

Deixà al monestir montserratí un reliquiari per a les Santes Espines, amb tres-cents trenta-dos diamants.