Arxiu d'etiquetes: Sardenya (bio)

Vilaragut i de Sarrià, Bernat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)

Senyor d’Albaida i del castell de la Mola de Novelda. Fou l’iniciador de la línia d’Albaida. Fou alcaid d’Aiora per Bernat de Sarrià.

Morí a la conquesta de Sardenya, on havia anat amb l’expedició de l’infant Alfons.

Casat amb Agnès de Vilanova, foren els pares de Bernat de Vilaragut i de Vilanova (País Valencià, segle XIV – abans 1347)  Era senyor d’Albaida, vall que defensà dels sarraïns (1339). Fou enviat per Pere III contra l’infant Ferran. Es casà amb Jaumeta de Romaní (la qual, vídua, es casà amb Nicolas de Joinville), senyora de Corbera de la Ribera, i deixà un fill, Joan de Vilaragut i de Romaní.

Veny, Pere Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – Sardenya, Itàlia, segle XVII)

Jurista. Fou fiscal oïdor de l’Audiència sarda.

És autor d’un cert nombre d’escrits jurídics, alguns d’ells publicats.

Tomàs de Taixequet i Frígola, Francesc

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1504 – Empúries, Sardenya, 1572)

Eclesiàstic. Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid. Almenys des del 1529 habitava a Palma de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia. Bisbe d’Empúries a Sardenya per nomenament el 1556.

Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà (fill del seu germà notari, Damià), que féu hereu. Aquest el representà al Concili de Trento.

Sabata, Joan

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – Sardenya ?, Itàlia, segle XVII)

Militar. Fou governador de Càller i de la Gal·lura. El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda.

El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña.

Entença, Berenguer d’ -Sardenya, s. XIV-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arborea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d’Aiguafreda.

Hom no sap si era fill o germà de Manuel d’Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer (I) Carròs i de Teresa Gombau d’Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d’heretatge.

Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei.

Eixart, Joan d’

1 Resposta

(Sardenya, Itàlia, segle XVII)

(o Deixart)  Jurista. És autor d’un recull dels capítols aprovats per les corts de Sardenya del 1643, en llatí i català, titulat Capitula sire acta curiarum Regni Sardiniae… (1645).

També publicà Selectarum iuris conclusionum in sacro regio Sardiniensi… (1646).

Doni, Guerau (II) de

2 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XV)

Nét de l’homònim. Es casà amb Marquesa d’Aragall, de bon llinatge català establert també a l’illa.

Ja en temps del seu pare empitjorà molt la situació econòmica dels Doni, que hagueren de vendre’s les terres que havien comprat. Devers el 1450 hagué de desprendre’s fins i tot del feu pairal de Tuili, que senyorejà aleshores el seu cunyat Jaume Aragall.

Els de Don o de Doni, dits sempre després Dedoni, foren un llinatge molt conegut a Sardenya. La branca directa es perdé al segle XVI, però en restaren de laterals.

Clarà, Joan

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII – Bosa, Sardenya, 1340)

Bisbe de Bosa (1327-40). Religiós carmelità; fou catedràtic de teologia a la universitat de Montpeller i provincial del seu orde (1327).

Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d’Avinyó, i d’altres escrits de caràcter teològic.

Cervelló i d’Alagó, Felip de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XVI)

Fill primogènit de Jeroni de Cervelló i de Beneta d’Alagó. A la darreria del segle XV pertanyia encara al Parlament de València, però la seva actuació es projectà a la vida sarda. Fou militar coratjós.

De jove lluità a Itàlia amb les forces imperials. Destacà ja a la campanya de 1521, amb Jeroni Urbà i Joan de Cervelló. Fou dels més distingits, a les ordres d’Hug de Montcada i de Cardona, als setges de Marsella i Toló (1524).

Secundà Montcada a la seva entrada a Roma del 1526. Féu front a la invasió francesa de Sardenya. Dirigí l’abrivada defensa de Càller el 1528.

Sembla que aquest fou el Felip de Cervelló que destacà a la guerra d’Hongria el 1531. El 1543 fou nomenat baró de Samatzal, el primer dels títols nobiliaris que ostentaria la branca sarda del llinatge, extingida al segle XVIII.

Centelles-Riu-sec i de Queralt, Francesc Gilabert de

5 Respostes

(País Valencià, 1408 – Esglésies, Sardenya, 1480)

Comte d’Oliva i camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.

Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458. Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat I de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça (1435), contra els genovesos. Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció (1455).

El rei Alfons IV li donà Empúries de Sardenya (1438), on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva (1449). El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano. El 1478 fou nomenat portantveus de governador de València.

Sembla que morí a Sardenya, on havia anat per intervenir a favor de la seva germana Caterina, casada amb Salvador d’Arborea, comte de Goceà, a qui havien estat confiscats els béns.

Fou el pare de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea.