(Sant Quirze de Besora, Osona, 1766 – Barcelona, 1831)
Historiador i eclesiàstic. Frare dominicà. Fou provincial de l’orde. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Publicà algunes monografies de caràcter religiós i històric.
(Sant Quirze de Besora, Osona, 2 març 1878 – 26 gener 1917)
Compositor i director. Deixeble d’Enric Morera.
Dirigí el conservatori de Vic i fundà, entre altres entitats, l’Orfeó Vigatà.
Escriví l’òpera Almodis, el poema simfònic El país del plaer, obres corals i sardanes.
Publicà l’assaig La música del meu poble (1912).
(Carcassona ?, França, vers 972 – Sant Quirze de Besora, Osona, 1 març 1058)
Comtessa de Barcelona. Muller de Ramon Borrell I, a qui ajudà a reconstruir el país després de les incursions d’al-Mugdir. Influí perquè el seu germà Pere fos nomenat bisbe de Girona i l’abat Oliba de Vic.
Pel testament del seu marit (mort el 1018), exercí el condomini dels comtats de Barcelona, Girona i Osona durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I, fins al 1023.
Dona enèrgica, sabé envoltar-se de bons col·laboradors, com el seu germà Pere, el famós abat Oliba, el jurista Ponç Bonfill i Gombau de Besora.
Mort el seu fill (1035), fou succeït pel seu nét Ramon Berenguer I, i, durant la seva minoritat, Ermessenda inicià una segona regència damunt els comtats, fins al 1039, any en què, amb motiu de les dissensions sorgides amb el seu nét per l’exercici del govern, es retirà a Girona i hi exercí un domini quasi exclusiu.
Amb el matrimoni de Ramon Berenguer I amb Almodis de la Marca (1052) es reproduïren les dissensions, fomentades ara per les ambicions d’Almodis. Ermessenda els féu excomunicar pel papa Víctor II (1056).
L’any següent, però, s’establí un pacte pel qual Ermessenda vengué al seu nét els drets que tenia sobre els comtats, es comprometé a fer aixecar l’excomunió i es retirà a Sant Quirze de Besora.
Dades dels Països Catalans 