Arxiu d'etiquetes: Sant Pau de Fenollet

Vidal, Pere -historiador-

2 Respostes

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 21 març 1848 – Perpinyà, 13 setembre 1929)

Historiador i bibliògraf. Estudià a Carcassona i a París. Sots-bibliotecari de Perpinyà des del 1876 i bibliotecari des del 1880. El 1883 prengué part en les festes celebrades a Banyuls, Elna i Perpinyà en homenatge als poetes catalans; assistí diverses vegades als jocs florals de Barcelona.

Especialitzat en història rossellonesa, en especial en l’època de la Revolució Francesa, publicà Histoire de la Révolution Française dans le département des Pyrénées Orientales (1885-89), L’an 93 en Roussillon (1897), sobre l’època medieval, Louis XI, Jean II et la Révolution Catalane du XVème siècle (1903), Documents sur la langue catalane des ancients comtés de Roussillon et de Cerdagne (1311-1380) (vers 1928).

Les seves obres més importants són la Historie de la ville de Perpignan depuis les origines jusqu’au traité des Pyrénées (1897) i la Histoire du Roussillon (1923). S’interessà també pel folklore rossellonès: Cançoner català de Rosselló i de Cerdanya (1885-88), Recueil de goigs et cantiques roussillonais (1886) i Goigs des ous (1888). Publicà el Catalogue des incunables de la bibliothèque publique de la ville de Perpignan (1897), i, juntament amb J. Calmette, una Bibliographie roussillonnaise (1906).

Sant Pau de Fenollet, monestir de

4 Respostes

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)

Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila. S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o Sant Pau de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir. Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba (1046) sota la dependència de Cuixà.

El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló. El 1318 el papa Joan XXII el transformà en col·legiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal subsistí fins a la Revolució Francesa.

En resta l’església, d’estil gòtic tardà, molt abandonada, composta d’una nau amb capelles laterals i absis pentagonal, construïda al segle XVII i amb un campanar poligonal. El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l’antiga abadia.

Sant Antoni de Galamús

1 Resposta

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)

Santuari, al nord de la vila. Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del segle V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús, damunt l’Aglí.

Del 1480 a la fi del segle XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants.

Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta.

Galamús, gorges de

1 Resposta

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)

Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l’Aglí passa del Perapertusès, al nord del municipi.

Sobre la línia de l’aigua s’obren a les parets del congost diverses coves, que foren habitades ben aviat per ermitans (Sant Antoni de Galamús).

Fou, la -Fenolleda-

2 Respostes

(l’Esquerda / Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)

Congost de l’Agli, per on el riu, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Aglí i de l’Adasig.

A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou, d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica.

Baille, Gabriel

Deixa un comentari

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 15 abril 1832 – 12 agost 1909)

Violinista i compositor. Estudià a Perpinyà i a París. Fou violinista primer a l’orquestra del Liceu de Barcelona, i a la del teatre de Perpinyà.

Organitzà (1860) i dirigí, durant molts anys, l’orfeó d’aquesta ciutat. Fou també director de l’escola municipal (1868) i de l’escola nacional (1884) de música de Perpinyà.

Compongué per a piano, per a orquestra i, sobretot, per a cor mixt.