Arxiu d'etiquetes: Sant Just Desvern

Dot i Martínez, Pere

Deixa un comentari

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 28 març 1885 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 novembre 1976)

Floricultor. Especialitzat en la hibridació de les roses.

El 1923 obtingué la primera medalla a l’Exposició de Bagatelle (París) amb el nou híbrid Margarida Riera, i el 1929 la medalla d’Or en la Internacional celebrada al palau de Pedralbes de Barcelona amb l’anomenada Duquessa de Penyaranda.

La seva excel·lent Mari-Dot obtingué l’exclusiva als EUA, de la qual s’han generat moltes noves formes, com la rosa blanca Ciutat de València.

Altres creacions: Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, President Macià, Perla de Montserrat, etc.

Cardona i Civit, Daniel

2 Respostes

(Barcelona, 20 agost 1890 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 7 març 1943)

Polític. Membre destacat de la Unió Catalanista, secundà Francesc Macià en la creació d’Estat Català (1921), i en fou capdavanter de l’ala més radical. Però se’n separà el 1925 i passà a formar part de La Bandera Negra.

Poc abans de proclamar-se la República, tornà de l’exili a Barcelona, on organitzà el grup Nosaltres Sols!, el qual tingué una participació activa en els fets del Sis d’Octubre de 1934.

Hagué de fugir a França fins al triomf del Front Popular i, novament exiliat després de la guerra civil, no tornà fins poc abans de morir.

Fundador i director de la revista “Nosaltres Sols!”. Amb el pseudònim de Vibrant, publicà Per la llibertat (1933) i Res de nou al Pirineu (1933).

Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat

Deixa un comentari

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1991 – )

(EUPBL)  Escola superior. Fundada dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a impartir la titulació d’enginyeria tècnica en sistemes de telecomunicació. Traslladat a Castelldefels un cop acabada la construcció del nou campus. Ha estat un centre pilot a l’estat espanyol en la reforma de plans d’estudis i de mètodes docents.

El seu primer director, Xavier Bara, rebé l’any 1996, la medalla Jaume Vicens i Vives de la Generalitat de Catalunya, com a premi per la qualitat de l’ensenyament arran de les innovacions docents adoptades a l’escola, que s’estengueren a d’altres universitats d’arreu de l’estat.

A inicis del segle XXI passà a denominar-se Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aereoespacial de Castelldefels (EETAC).