(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 9 abril 1961 – )
Realitzadora i guionista cinematogràfica. Després d’una època dedicada al món de la publicitat, debutà en el cinema amb Mira y verás (1984).
Posteriorment ha dirigit Massa vell per a morir jove (1988), Things I Never Told You (1996, rodada als Estats Units) i A los que aman (1998).
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri de la ciutat, a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.
Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana (Companyia de Fluid Elèctric). El terreny fou urbanitzat i parcel·lat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet.
Emplaçat en plena zona verda (pla comarcal del 1953) i afectat per inundacions (1962), ha sofert una progressiva deterioració. Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial.
(Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri suburbial, tocant a mar, entre els dos municipis, format al llarg dels anys 1920 amb població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929.
A la postguerra i, sobretot, després del 1960, fou un centre d’immigració important, primer amb gent de Màlaga i després com a refugi dels habitants del Somorrostro, Marbella i altres zones de barraques barcelonines. El 1971 els seus habitants treballaven principalment a les fàbriques del Poblenou.
L’any 1985 subsistien les barraques i una gran part de la població eren gitanos. L’equipament comercial és gairebé nul, i el tècnic i urbanístic, totalment insuficient (no hi ha clavegueres ni aigua corrent). Hi ha un centre social i unes escoles d’iniciativa particular, una de les quals per a gitanos.
El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques. El general Zapatero (1834) hi féu construir un edifici militar, dit el Castell, destinat actualment a escola.
Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la postguerra.
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1959 – 1979)
Motocicleta esportiva. Fabricada per Cemoto SA, dissenyada per l’enginyer Francesc X. Bultó.
El model Sherpa T 1965, tot terreny guanyà el campionat mundial del 1970. Altres models foren Matador, Alpina, Pursang i Metralla.
L’empresa suspengué pagaments el 1979.
(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)
Barri de la ciutat, situat a l’extrem est, entre el Poblenou i el que havia d’ésser el gran parc del Besòs segons el pla Cerdà. El travessa l’autopista de Barcelona a Mataró.
La seva edificació fou duta a terme en el decenni del 1960. Es caracteritza per l’homogeneïtat sociològica dels seus habitants i per la manca de llocs de treball, fets que el converteixen en barri-dormitori.
(Sant Adrià de Besós, Barcelonès, 1730 – Madrid, 12 juliol 1797)
Matemàtic i erudit il·lustrat. Format a Tolosa de Llenguadoc i París.
Difusor del pensament matemàtic de la Il·lustració amb una obra que exercí notable influència en l’Espanya del segle XVIII: Elementos de matemáticas (10 volums, 1772-83), basada en part en l’obra Cours de Mathématiques, d’Étienne Bézout.
Fou director de la secció de matemàtiques de l’Academia de San Fernando i director de “Mercurio Histórico y Político”.
Altres obres: Lecciones de clave y principios de armonía (Madrid, 1775), Principios de Matemáticas (3 volums, 1776) i Instrucciones de Geometría Práctica (1795).
Pel març de 1792 va tenir una topada amb la Inquisició, que el desterrà a Granada. Però pel mes de novembre del mateix any li fou concedit l’indult.
Pertanyia a l’Academia Española, a l’Academia de la Historia i a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 