Arxiu d'etiquetes: Salt

Farners -Gironès-

Deixa un comentari

(Salt, Gironès)

Antiga capella (la Mare de Déu de Farners).

Aguilera i Martí, Josep

Deixa un comentari

(Salt, Gironès, 4 agost 1882 – Barcelona, 29 octubre 1955)

Pintor i dibuixant, especialitzat en paisatges urbans i en retrats al carbó. Fou reconegut com el pintor civil de Girona, republicà i antifeixista.

En l’acadèmia de dibuix i pintura que tingué a Girona s’assentà el pòsit cultural i humà d’una generació d’artistes que després protagonitzaren l’escena artística de la postguerra. Fou l’home que va marcar el ritme artístic de la ciutat i que posà els fonaments d’una escola pictòrica basada en la Girona monumental.

Va residir a Arbúcies entre 1923 i 1927 on va pintar dos quadres que foren premiats per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: La plaça major amb l’arbre de la Llibertat i Vista d’Arbúcies des del bosc de Fogueres.

Camps i d’Olzinelles, Carles de

1 Resposta

(Salt, Gironès, 15 setembre 1860 – Sant Sebastià, País Basc, 11 abril 1939)

Enginyer forestal i polític. Era marquès de Camps. Defensà les seves idees regionalistes en una vocació política que el dugué a ocupar la presidència de la diputació de Girona, a representar repetidament al districte d’Olot com a diputat a les corts i a ser senador per l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Presidí també l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

El 1898 formà part de la comissió especial traslladada a Madrid per presentar reivindicacions de caràcter regionalista. També signà els manifests de Solidaritat Catalana (1906) i Per Catalunya i l’Espanya Gran (1916). El 1924, a l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera, es retirà de la política. El 1936 s’exilià de Catalunya i morí abans d’acabar la guerra civil.

Publicà En el reino animal no existen individuos (1895), Influencia de la cuenca del Llobregat en el desarrollo de la agricultura e industria catalanas (1897), Política agraria (1915) i uns volums de narracions en català: Del meu sarró (1912), Cortal marí (1912), Toia virolada (1915) i Floren (1923).

Cabruja i Auguet, Agustí

Deixa un comentari

(Salt, Gironès, 5 abril 1909 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 11 setembre 1983)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “L’Autonomista” de Girona i membre actiu d’Esquerra Republicana, incorporat a l’exèrcit republicà durant la guerra civil del 1936, s’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on treballà en una editorial.

Ha publicat Terra Nostra (1946), estampes de l’exili; en poesia, Ona i ocell (1950) i Raïm (1951), i la novel·la Les òlibes (1956). Ha col·laborat a la revista “Poesia” (Montpeller, 1946), i a la majoria de les catalanes publicades a Mèxic als darrers temps, com “Quaderns de l’exili”, “Centre Català” , “La Nostra Revista”, “La Nova Revista” i “Orfeó Català”.