Arxiu d'etiquetes: salines

Sant Jordi, colònia de -Mallorca-

1 Resposta

(ses Salines, Mallorca Migjorn)

(o es Port de Campos)  Poble, situat al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.

En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa (dita torre del port de Campos, enderrocada al començament del segle XX), fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879; però la població no acabà de formar-se fins entrat el segle XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme.

Al nord del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal; l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren utilitzats com a església de la colònia; però amb la fundació (1924) i construcció (1926) del convent de frares franciscans, tingué ja una església dins el nucli urbà; una nova església fou erigida el 1945.

El port fou reformat el 1950 amb la unió de l’illot des Frares a la costa amb un pont i amb la construcció d’una escullera.

Salobrar, salines de -Calvià-

Deixa un comentari

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Salines, vora la costa, entre sa Porrassa, es Magaluf, sa Torre Nova i Palma Nova.

Salines d’Eivissa, ses

3 Respostes

(Eivissa)

Un dels antics quartons en què fou dividida l’illa després de la conquesta catalana, corresponent al terme municipal d’Algarb, per bé que no exactament. Correspongué a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona. Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines.

Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Evissa, actualment explotades per la Salinera Espanyola SA; vora seu, a la costa meridional (terme de Sant Josep de sa Talaia), s’estén la llarga platja de ses Salines, de gran atracció turística.

Salines, ses -Menorca-

Deixa un comentari

(es Mercadal, Menorca)

Urbanització, a la riba occidental del port de Fornells, al nord d’unes salines (Salines Noves i Salines Velles) la producció de les quals no arriba a cobrir el consum menorquí.

Salines, les -Ribera Alta-

Deixa un comentari

(Manuel, Ribera Alta)

Jaciment de sal, a l’esquerra del riu d’Albaida. Explotades des del 1782, en temps de Carles III de Borbó, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar.

La producció, al darrer quart del segle XIX era de 10.000 quintars. Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel.

Tancades per anti-econòmiques el 1990, foren donades a l’exèrcit.

Salanca, la

9 Respostes

(Rosselló)

Gran plana costanera de la comarca, estesa entre el límit amb el Llenguadoc i el Tec, on comença el Vallespir, tot i que arriba, de fet, al nord, fins al cap de Leucata, i, al sud, fins al començament de la Costa Vermella, més enllà d’Argelers.

Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar (els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície), recentment conquerida a la mar. Fou un centre de producció de sal (Sant Llorenç de la Salanca, Canet de Rosselló).

En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria la Mar.

Sal, cabeç de la -Vinalopó Mitjà-

1 Resposta

(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)

Dom diapíric (893 m alt) que domina la vila pel sud-est. Té fonts salabroses i importants jaciments de sal explotats des d’antic.

Modernament una companyia porta la salmorra per una canonada a les salines litorals de Torrevella.

Pinet, salines del

Deixa un comentari

(Santa Pola, Baix Vinalopó)

Salines, al sud del terme, entre l’albufera d’Elx i la costa, vora l’antiga torre del Pinet; al sud hi ha la caseria de la Marina del Pinet.

Torrevella (Baix Segura)

18 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 71,4 km2, 10 m alt, 91.415 hab (2014)

(cast: Torrevieja) Situat al litoral mediterrani, a la zona de parla castellana del País Valencià, inclou les salines de Torrevella i de la Mata, que, explotades des del segle XVIII, són les més importants d’Europa: d’ençà que el 1928 un canal les enllaçà, formen una única explotació.

El port de Torrevella és aprofitat també per a activitats de pesca. Els conreus ocupen una extensió reduïda i la seva influència dins l’economia local és molt minsa: ametllers, vinya, cereals, cítrics i hortalisses. Torrevella és un gran centre turístic, amb molts apartaments a la costa i urbanitzacions, a més d’una nombrosa oferta hotelera. Depèn de les àrees comercials d’Elx i d’Alacant. Notable ascens demogràfic.

La ciutat és al sud del promontori del cap Cerver; va ésser reconstruïda després del fort terratrèmol del 21 de març de 1829 amb cases d’una sola planta; l’església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887; obtingué el títol de ciutat el 1926.

Enllaç web: Ajuntament

Albatera (Baix Segura)

15 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 66,5 km2, 20 m alt, 11.767 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià, s’estén des de la serra d’Albatera fins al centre de l’horta d’Oriola, al límit amb el Baix Vinalopó. Hi abunden les palmeres datileres, i una part del terme és de saladar (el saladar d’Albatera).

La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita a través de sèquies l’aigua del Segura. Amb tot, l’ampliació a partir del 1930 del sector industrial (proximitat de nuclis com Crevillent o Elx), que ha fet augmentar considerablement la població, dóna treball actualment a tantes persones com l’agricultura. Àrea comercial d’Oriola.

La vila, antic lloc de moriscs, és la més septentrional de la comarca; conserva encara l’església parroquial construïda el 1602 i substituïda per una de nova el 1727; fou el centre del comtat d’Albatera.

El terme comprenia el nou municipi de Sant Isidre, segregat el 1993. Al saladar, acabada la guerra civil, hi va ser establert un dels més importants camps de concentració de les tropes republicanes desfetes (arribà a contenir 17.000 homes).