Arxiu d'etiquetes: Sagunt (bio)

Zarzoso, Paco

Deixa un comentari

(Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 30/set/1966 – )

Dramaturg, actor i director teatral. Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català. A banda d’un primerenc L’afilador de pianos (1992), destaca Valencia, obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997. Estrenà Cocodrilo a Alcoi (1998) i Ultramarins al festival de Sitges del 1999.

Obtingué diversos premis per Umbra (1997), la versió catalana del qual, L’Altr, estrenada per Moma Teatre i dirigida per Carles Alfaro (1997), rebé el Max Aub de teatre de la Generalitat Valenciana (1998). El 1998 fou guardonat per Mirado. El 1995 fou el cofundador de la Companyia Hongaresa de Teatre, amb la qual ha presentat, entre altres peces, Vacantes (1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras (2001) i Húngaros (2002), escrites amb Lluïsa Cunillé i dirigides per ell mateix. Junts inauguraren la temporada 2004-05 del Teatre Lliure amb Il·lusionistes (2004), peça que, a més de dirigir, interpretà.

Torralba, Joan

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVI – cartoixa d’Aula Dei, Aragó, 1578) 

Frare cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa d’Aula Dei.

És autor d’obres religioses, la majoria inèdites.

Romeu i Parres, Josep

2 Respostes

(Sagunt, Camp de Morvedre, 26 gener 1778 – València, 12 juny 1812)

Guerriller. Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa (1808) i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià.

Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Saix, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts.

Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat.

Rodrigo i Vidre, Joaquim

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, 22 novembre 1901 – Madrid, 6 juliol 1999)

Músic. Cec des dels 3 anys, la seva família li donà tota mena de facilitats per als estudis musicals. El 1926 s’instal·là a París, on amplià els seus estudis amb P. Dukas, de qui fou deixeble predilecte.

El 1939 s’establí definitivament a Madrid i va compondre el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, obra que li donà una gran popularitat arreu del món. Fou acadèmic de l’Academia de San Fernando, professor de música a la universitat de Madrid i doctor honoris causa per la universitat de Salamanca.

La seva música és una última conseqüència del moviment nacionalista, tracta els temes de caire popular en estructures semblants a les dels primitius espanyols però assaonada de modernitat.

Entre la seva abundant producció, cal remarcar Ausencias de Dulcinea (1948), Música para un códice salmantino (1952), Concierto de estío (1953), Fantasía para un gentilhombre (1955), diversos concerts per a diferents instruments, peces simfòniques i nombroses cançons i peces per a piano.

El 1996 fou guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les Arts.

Díaz i Pallarès, Francesc

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, 1823 – 1891)

Escriptor i polític liberal.

És autor d’un opuscle titulat Economía política. Causas de la decadencia de la nación española (1859) i d’una història dels partits polítics a l’estat espanyol.

Despont, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)

Cavaller. Secundà el governador de València Arnau Guillem de Bellera als seus esforços per expulsar les companyies castellanes que havien penetrat al reialme per engruixir els efectius del bàndol de Centelles, partidaris de Ferran I d’Antequera.

Morí amb el governador a la batalla de Morvedre, on les forces sortides de València resultaren vençudes pels invasors.

Als mesos precedents, un Pere Despont havia actuat d’enllaç entre el Parlament català i el papa Benet XIII.

Civera i Redondo, Victòria

Deixa un comentari

(Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 1955 – )

Pintora. El 1987 anà a viure i treballar a Nova York. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

En els seus inicis treballà el fotomuntatge i amb imatges pornogràfiques. Entre el 1978 i el 1979 treballà en col·laboració mb el pintor Juan Uslé, amb qui es casà, alternant fotografia, fotomuntatge i pintura.

L’any 1980 obtingué la beca per a artistes joves del ministeri de cultura pel projecte Contexto. L’any 1983 obtingué la beca Alfons Roig de la diputació de València i el premi Ojo Crítico a les arts plàstiques.

A l’estiu del 1993 és féu una gran exposició retrospectiva de la seva obra, Habitación Anónima, a Santander. Té obres a les col·leccions del MACBA i de la Fundació “La Caixa”.

Chabret i Fraga, Antoni

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, 28 maig 1846 – 4 setembre 1907)

Escriptor. Cronista de la seva ciutat. Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt.

És autor de diversos escrits sobre història i arqueologia de caràcter local, com una Historia del término general de Sagunto y sus monumentos (1888). Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma, estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner.

Reuní una interessant biblioteca i una col·lecció de làpides i monedes de la zona. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia.

Centelles i de Cervelló -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, i també germans de Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós.

Eimeric de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Baró de Torralbes. Fou el fundador de la branca de Gagliano i Pedralba. Majordom de l’infant Alfons. Es casà amb Òria de Calataiud, vescomtessa de Gagliano, i foren pares de Guillem Ramon (I) de Centelles i de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud.

Guillem Ramon de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)  Baró de Torralbes. Tots els germans intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler. També lluità per la causa de Ferran I d’Antequera, durant l’interregne, amb el bàndol dels Centelles, i morí en la batalla de Morvedre.

Bru i Vidal, Jaume

1 Resposta

(Sagunt, Camp de Morvedre, 29 juliol 1921 – 11 novembre 2000)

Historiador i poeta. Llicenciat en filosofia i lletres, professor a l’Institut Valencià de Sordmuts.

Ha publicat treballs d’arqueologia: Les terres valencianes durant l’època romana (1963) i d’història La València pre-romànica d’Alexandre de Laborde (1969).

De la seva poesia cal destacar els reculls Ala encesa (1950) i Retrobament (1961).