(València, 11 gener 1905 – 19 gener 1988)
Sacerdot i historiador. A l’època de la República residí a Barcelona.
Ha publicat Breu compendi de la història del Regne de València (1953), València i el general Espartero (1955), Biografia del reis de València (1956) i Imatges venerables de la ciutat de València (1956).
(València, 7 març 1728 – 15 gener 1782)
Matemàtic i sacerdot. Emprà el cognom de Morico. Es doctorà en teologia a València. Dirigí el Col·legi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València.
És autor d’una Carta… en que se explican las causas naturales del terremoto de 1º de noviembre de 1755 (1756) i de traduccions del francès.
(Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962)
Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València. Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques.
Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques: Vida de la Venerable Luisa Zaragoza (1927), Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino (1946), El Mijares y el Mijerense (1951) i Sang a la Ribera: sants Bernat, Maria i Gràcia (1959).
(Carcaixent, Ribera Alta, segle XVIII)
Eclesiàstic. Rector de Carcaixent. Organitzà la plantació de tarongers a la zona carcaixentina, transformant les terres ermes en un districte especialment productiu.
(València ?, segle XVII)
Músic. El 1666 fou tenor del Col·legi del Patriarca de València, on el 1677-78 actuà com a organista. Ordenat de sacerdot (1669), havia estat organista de la catedral de Múrcia (1675-77).
Hom en conserva un gran motet: Post haec autem.
(Rosselló, segle XVIII)
Escriptor i eclesiàstic. Era rector de Palaldà.
És autor i recopilador de Càntics i Goigs que restaren inèdits, estudiats per investigadors moderns.
(Oliva, Safor, 6 gener 1933 – 12 gener 2023)
Historiador i sacerdot. Estudià a València i a Roma. Fou catedràtic d’història moderna a les universitat de València i d’Alacant.
Especialista en història social i cultural de la il·lustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar.
Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Guardonat amb diversos premis, com el de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural (1999).
(València, segle XVII – 1688)
Erudit i poeta en català, castellà i italià. Sacerdot, es va doctorar en teologia.
És autor de Cancio de gloriosissima Christi Domini Resurrectione, habita ad canonicos sedis valentinae, in jucundissima Sancti Paschatis Vigilia (1612), Solemnes… fiestas… por la beatificación de… Tomás de Villanueva (1620), Declamatio in Avicennam habita in Academia Valentina, i Vidas de varones ilustres valencianos, les dues últimes les deixà inèdites.
(Benissa, Marina Alta, 1903 – València, 1979)
Eclesiàstic. Fou ordenat sacerdot al Seminari de València el 1926. Treballà com a mestre d’escola i fou doctor en dret per la universitat de Madrid i en filosofia i lletres per la de València.
Es dedicà a estudis geogràfics del País Valencià i col·laborà en aquest sentit en diverses revistes. Publicà la monografia Moncada y la Huerta de Valencia. El río Turia y el hombre ribereño (1960) i Síntesis Geográfica de la Región Valenciana.
(l’Alguer, 24 novembre 1928 – 13 gener 1995)
Poeta i sacerdot. Guanyador de la primera beca Recasens (1959) per a una estada al Principat. Dirigí un seminari de missions al Brasil.
Autor, en col·laboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès (1964). Ha publicat poemes lírics (Les veus, 1970).
Dades dels Països Catalans 