(País Valencià, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Concursà al certamen poètic celebrat a València el 1623, en honor de la Concepció.
Sala, Joaquim
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: sacerdots
Sagrera, Francesc
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Arquitecte, escultor gòtic i prevere. Nét o besnebot de Guillem Sagrera. Autor del sepulcre de Ramon Llull, a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca (1487), d’un estil elegant i estilitzat. El basament d’aquesta obra és de Joan Vicens.
Projectà el portal de l’Almoina de la seu de Palma. Se li atribueix el sepulcre de l’humanista Joan Llobet, a la mateixa seu.
Rotger i Capllonch, Mateu
(Pollença, Mallorca, 1862 – Palma de Mallorca, 1916)
Historiador. Canonge de la seu de Mallorca i catedràtic d’història al seminari.
La seva obra més important és la Historia de Pollensa (1897-1906); publicà també el recull de poemes en llatí -amb traducció al català de Llorenç Riber– Carmina (1905), i monografies com les dels santuaris de Lluc i Cura o Orígens del cristianisme en la illa de Menorca… (1890, 1948).
Romanyà, Jaume
(Sencelles, Mallorca, segle XVI)
Escriptor. Sacerdot. Doctor en teologia. El 1535 regia una escola de gramàtica. És autor de dues llargues composicions en vers, en llatí, dedicades a Carles I amb motiu de la seva visita a Mallorca el 1541, incloses en la relació de les festes feta per Joan Gomis.
Escriví una comèdia, Nova tragicomoedia Gastrimargus appellata, representada públicament a Palma de Mallorca el 1562 davant el bisbe, el governador, jurats i altres autoritats i un total de 8.000 persones de tots els estaments socials. Exercici d’adaptació de la comèdia clàssica, particularment de Terenci, però de tema bíblic -el del ric Epuló i el pobre Llàtzer- seguint els misteris medievals i en un llenguatge sovint cru i llicenciós, s’adscriu plenament en el teatre humanístic en llatí amb finalitat pedagògica propi de l’època.
Rois, Pere
(València, segle XVI)
Científic. Sacerdot, doctor en teologia, moralista. Deixeble de Jeroni Munyós. Fou canonge de València. Catedràtic de matemàtiques.
Escriví un enginyós tractat sobre la manera de fabricar rellotges de sol: Libro de relojes solares (1575).
Roio, Pere
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVI – País Valencià, després 1616)
Cronista. Beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de Sant Miquel d’Ontinyent.
Descriví alguns dels esdeveniments del seu temps, com l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 (en català), el trasllat del cos del vicecanceller Dídac Covarrubias des de Madrid, l’expulsió dels moriscs el 1609, l’entrada a València de l’arquebisbe Aliaga el 1612 i el terratrèmol d’Ontinyent del 1615, totes aquestes relacions en castellà.
Riera -escriptor, s. XVI-
(Illes Balears, segle XVI)
Escriptor i eclesiàstic. De 1561 a 1572 convocà un certamen poètic en honor de Sant Josep.
Ramis i Ramis, Josep
Quetglas i Gayà, Bartomeu
(Felanitx, Mallorca, 19 gener 1900 – Palma de Mallorca, 20 gener 1964)
Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars.
Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari.
Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939).
Ques, mossèn
(Rosselló ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou rector del Soler (Rosselló).
Traduí al català el drama de Metastasio Josep reconegut per sos germans. El 1788 publicà una pastoral titulada Sant Joan en lo Desert.
Dades dels Països Catalans 