Veïnat i hostal, a la carretera de Vic a Olot, al sector oriental de l’altiplà de Collsacabra.
Devesa, la -Rupit i Pruit-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Rupit i Pruit
Comajoan, coll de
Coll (1.032 m alt), situat vora la masia de Comajoan, entre els cingles d’Aiats i el Montcau.
Coll de Pruit
Veïnat, al límit amb el terme de Sant Feliu de Pallerols, a l’antic camí que comunica el Cabrerès amb la plana d’en Bas.
Bac de Collsacabra, el
Gran masia i veïnat, a l’altiplà de Collsacabra, prop del coll del Bac (o coll Sacabra), entre el Montcau i el puig del Bac, per on passa la carretera de Vic a Olot.
Font i Farrés, Ramon
(Rupit, Osona, 20 febrer 1874 – Tarija, Bolívia, 16 agost 1947)
Missioner claretià. Anà al Perú, Xile i Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija. El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija.
Defensà els drets territorials de Bolívia durant la Guerra del Chaco amb el Paraguai (1932-38).
Fàbregues, castell de
(Rupit i Pruit, Osona / Susqueda, Selva)
Antic castell, al límit del Collsacabra, situat possiblement prop de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
Esmentat ja el 968, centrava un extens terme, fraccionat al segle XI en els de Rupit i de Fornils, i comprenia els actuals dos municipis.
Colom i Colom, Àngel
(Rupit i Pruit, Osona, 22 desembre 1951 – )
Polític. Militant de diversos moviments nacionalistes, treballà al CIEMEN (1980-86) i coordinà i impulsà la Crida a la Solidaritat (1981-86).
El 1987 va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya, el 1988 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya, i el 1989 en fou elegit secretari general, càrrec que exercí fins a l’any 1996, quan abandonà el partit per fundar-ne un de nou, el Partit per la Independència (PI), el qual presidí fins a la seva dissolució.
Ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya on ha tingut diversos càrrecs.
Bach i Targarona, Pere
(el Bac de Collsacabra, Pruit, Osona, 1 març 1796 – Vic, Osona, 6 gener 1866)
Eclesiàstic. Membre de l’Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835.
Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el col·legi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa.
Aiats, pla d’
(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.
Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.
Dades dels Països Catalans 