Nom donat pels romans a l’illa de Cabrera.
Capraria
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: romans
Viver (Alt Palància)
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 49,95 km2, 562 m alt, 1.594 hab (2014)
(cast: Viver de las Aguas, o Vivel) Situat a banda i banda del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià. El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo i d’El Hurón.
Tres quartes parts de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius; la resta es distribueix entre el bosc, els conreus de secà (cereals, llegums, oliveres i vinya) i de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters. Centre d’estiueig. Àrea comercial de València. Població en descens.
La vila és situada a la sortida de la vall d’El Hurón; l’església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia té adjunt un campanar de planta quadrada. El 1532 s’hi fundà el primer convent de mínims dels Països Catalans, i el 1558 s’hi fundà als afores un convent de carmelitans calçats; ambdós perduraren fins al 1835. Hi ha diversos testimoniatges de poblament romà.
El municipi comprèn també les caseries de Monleón i Herragudo.
Torís (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 80,51 km2, 270 m alt, 6.609 hab (2016)
(cast: Turís) Situat a la vall dels Alcalans, comprèn l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol, i és regat, al sector meridional, pel riu Magre.
Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigua del riu derivada per mitjà de sèquies. Els conreus més estesos són els de tarongers, arbres fruiters i hortalisses als sectors de regadiu, i els de garrofers, oliveres i en especial vinya a les àrees de secà (cooperativa vinícola); el vi de Torís és molt apreciat. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La indústria és molt diversificada, sobretot la de fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Àrea comercial de València.
La vila, d’origen islàmic, és al sector septentrional del terme; l’antiga església parroquial dels Dolors fou restaurada modernament; l’actual (la Nativitat) fou bastida en 1767-77.
Dins el terme han estat trobades un bon nombre de restes romanes. El terme també comprèn les caseries de Cortitxelles i de Calabarra, i el despoblat de Serra.
Enllaç web: Ajuntament
Cabanes, arc de
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
(o del Pla) Monument romà, situat al pla de l’Arc, a l’est del poble de Cabanes, al límit amb el terme de la Vall d’Alba.
Consta d’un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut; és sostingut per dos pilars (3,55 m d’alçària, 1,24 d’amplària i 0.92 de profunditat).
Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera. Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades.
Bocchorum
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
(o Bocchoris) Ciutat antiga del nord de l’illa, entre Pollença i es Port de Pollença. En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats. D’origen pre-romà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini.
Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus. Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC. A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern.
Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una vida efímera, probablement per la competència de Pollentia (Alcúdia), fundació directa romana, que es convertí en l’única ciutat important del nord de l’illa de Mallorca durant tota l’època romana.
Baleàrica, la
(Illes Balears, segle IV – segle VI)
Província romana que comprenia d’arxipèlag, incloses les Pitiüses.
Creada a la fi del segle IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània i, incorporada a l’imperi bizantí el 534.
Fou la darrera que desaparegué.
Aurariola *
Nom romà de la ciutat d’Oriola.
Arc, pla de l’ -Plana Alta-
Extensa depressió, compresa entre Benlloc, la Vall d’Alba, Vilafamés, la Pobla Tornesa i Cabanes de l’Arc, formada per petites planes i suaus ondulacions triàsiques.
Zona de transició entre la Plana regada i els massissos muntanyosos del Maestrat; és envoltada per les muntanyes de la Maigmudella, la Gasiona i el Gaidó.
Rep el seu nom de l’antic arc romà conservat dins el terme de Cabanes de l’Arc, anomenat arc de Cabanes o del Pla.
Annibal, illa d’
(Mallorca)
Illot de la costa sud de l’illa a l’època romana, d’identificació incerta.
Anníbal
(Cartago, Àfrica, 247 aC – Bitínia, Àfrica, 183 aC)
General cartaginès. Fill d’Amilcar Barca. El 219 aC, després de sotmetre les tribus del centre de la península ibèrica, conquerí Sagunt, la qual cosa violà el tractat de l’Ebre i inicià la segona guerra púnica.
Dades dels Països Catalans 