(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Curs d’aigua intermitent, format per dues branques, l’una procedent del coll de Fatxes i l’altra de la serra de Llaberia, entre aquesta serra i les muntanyes de Vandellòs s’estén la vall de Llastres, formada per aquest riu.
Separa els termes de Pratdip i de Mont-roig. Desemboca al mar a llevant de l’Hospitalet de l’Infant, al golf de Sant Jordi.
(ant: Llaiés) Poble, situat entre muntanyes, en una vall enlairada que davalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles (o riera de Llaés).
L’antic castell de Llaés, ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop de la gran masia de la Vila. Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre.
L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960; el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el 1025; l’actual fou refeta al segle XVI.
Als segles XI i XII el castell formava part del comtat de Besalú, i el posseïen els vescomtes de Bas, senyors de Milany. El 1342 l’abat comprà al rei tot el domini del castell.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Petit pantà de la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m alt).
Alimenta, a través del canal de Lladres, la central de Lladres, situada a 1.900 m alt, damunt d’Espot, que té una potència instal·lada de 1.300 kW/A i una producció mitjana de tres milions de kWh.
(Subirats, Alt Penedès)
Afluent dretà de l’Anoia (entre Espiells i la Torre-ramona).
Format per la unió de diverses rieres (de Sant Sebastià dels Gorgs, que davalla del massís de Garraf, i de Can Cartró, que davalla de la serra de Font-rubí, entre altres).
(Garrotxa)
Afluent dretà del Fluvià, que neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont.
Després de travessar el terme de Sant Ferriol, desguassa aigua avall de Besalú.
Afluent esquerrà de la Garona. Format per la confluència del barranc del Puis i del Pomèro, que neixen al vessant septentrional de l’Aneto; rep les aigües de 7 estanys.
Recorre l’ampla vall de l’Artiga de Lin, despoblada i coberta de boscs, vall d’afaiçonament glacial.
Prop de l’aiguabarreig inicial hi ha els güells d’Et Joèu, on brolla amb un cabal considerable d’aigua, procedent de l’alt Éssera, que, després de travessar subterràniament la divisòria entre la conca mediterrània i l’atlàntica a causa d’un fenomen de circulació càrstica, es converteix en la deu principal de la Garona.
Central hidroelèctrica de Benòs.
(Catalunya, 1817 – 1819)
Canal de l’esquerra del Llobregat, entre Molins de Rei i Cantunis (17,4 km).
Inaugurat per Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual rebé el nom.
Construït per iniciativa privada per al regatge d’unes 3.000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat i Sants.
S’aprofità per diferents usos industrials des de final del segle XIX.
(Osona)
Curs d’aigua, afluent dretà del Ter.
Neix al nord-oest del Matagalls, al Montseny, travessa longitudinalment de sud a nord la plana de Vic, la qual en part és resultat de la seva força erosiva, passa per Vic, i desguassa al Ter poc abans de la gorja de Sau, al sud de l’altiplà de Collsacabra, a Roda de Ter.
Hi van a parar les aigües de la riera de Taradell, del riu de Tona i del riu Mèder.
(Garrotxa)
(o el Gurni) Afluent esquerrà del Fluvià, a la plana d’en Bas.
Format per la unió de les rieres de Collfred i de Sallent (que neixen a les serres de Santa Magdalena de Cambrils i del Puigsacalm) i que després de passar vora Sant Privat d’En Bas i del Mallol, desemboca al seu col·lector prop del veïnat de Cirera.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.407 m alt), situat al vessant esquerre del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí.
La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839. El lloc formà part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó.
Formà municipi independent fins el 1920 en què fou incorporat al de Castellbó, que el 1970 ho fou al de Montferrer de Segre. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla.
Dades dels Països Catalans 