(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.594 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat en un turó, a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia.
L’església, romànica, depèn de la de Taús.
Fou municipi independent fins el 1972, actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L’antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d’Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Poble (1.100 m alt), que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Grèixer -afluent del Bastareny per l’esquerra-, que neix al vessant meridional de la Tosa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és al peu del Moixeró, a la dreta del riu.
Era possessió del monestir de Ripoll. Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà. També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança.
Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Blanes, regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s’hi han localitzat modernament importants indústries.
Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda (dit també les Sorres), entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna.
(Anoia)
Afluent dretà de la riera de Carme, que neix als vessants orientals de la serra d’Orpinell, i passa vora la Torre de Claramunt; el castell d’aquest poble era conegut també com a castell de Riudegost.
Poble (706 m alt), aturonat, a la capçalera del torrent de la Goda (afluent, per l’esquerra, de la riera de Tous).
L’antic terme formà, el segle XIX, un municipi amb Clariana (Clariana i la Goda).
Poble, a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg.
L’església (Sant Quirc) depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(Alt Camp / Tarragonès)
(o riu de la Glorieta) Riu, afluent dretà del Francolí, que neix a la muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral.
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i Vilallonga (Tarragonès) i desguassa al del Morell.
Hom n’havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i després per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d’Àneu.
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta.
Aquest port forma un clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès.
Afluent esquerrà del Ter. Neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt.
Recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornés i desemboca al seu col·lector a Torelló.
Riu, afluent esquerrà del Llobregat. Neix prop del pic de Griells, al sector nord-occidental de la comarca, que travessa de nord a sud, en direcció conseqüent a la inclinació dels estrats, excavant en els relleus tabulars oligocènics l’altiplà del Lluçanès, on rep la riera d’aquest nom.
En introduir-se al Bages, per la zona oriental, gira cap a l’oest i erosiona els materials tendres i horitzontals de la part septentrional de l’altiplà del Moianès i, després de rebre la riera d’Oló, s’obre al pla de Bages, on vessa les seves aigües al Llobregat, entre Sallent i Navarcles.
Salva un desnivell aproximat d’uns 700 m (500 m dintre d’Osona), i forma la vall Gavarresa, ampla i de vessants suaus.
Zona poblada des del neolític, ha estat una via de comunicacions cap a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 