Arxiu d'etiquetes: rius

Gaià, el -Camp de Tarragona-

73 Respostes

(Conca de Barberà / Alt Camp / Tarragonès)

Riu mediterrani (85 km). Neix a 740 m alt, a les serres de Brufaganya i de Queralt, a l’est de Santa Coloma de Queralt, travessa la Serralada Pre-litoral (estret de Gaià), discorre pels plans d’Aiguamúrcia i de Vila-rodona, s’encaixa a l’estret de Cadernal i finalment, arrossegant-se mandrosament pels plans del Catllar, arriba a la mar Mediterrània entre Altafulla i Tamarit.

No té afluències importants en cabal ni en llargària. El pantà de Gaià ha permès la regulació del riu i un òptim aprofitament dels recursos hídrics per a la indústria i l’agricultura.

El seu cabal és molt irregular, amb acusats estiatges.

Freser, el

55 Respostes

(Ripollès)

Riu pirinenc (30 km), de la conca hidrogràfica del Ter, del qual és afluent per la dreta.

Neix a 2.580 m alt, entre el puig de Bastiments i el pic de l’Infern, en plena zona axial del Pirineu català. Corre en direcció nord-sud fins a la confluència amb el Ter a Ripoll.

La vall alta està separada de la del Ter pel massís de Balandrau (2.579 m), que s’uneix al massís del Taga pel sud; forma, a Queralbs, amb la vall de Núria, l’anomenada vall de Ribes, un pronunciat congost amb una clara influència de les glaceres quaternàries, una de les quals baixava pel curs del Freser procedent del Canigó fins a Ulldeter (3,5 km).

El cabal és abundant, i el règim, pluvionival, amb màxims al maig i al novembre i mínims al gener i al setembre. Els afluents són torrents subsegüents orientats d’est a oest; cal esmentar el Rigard, per la dreta, i, per l’esquerra, el Merdàs i el Segadell.

A les seves ribes s’ha concentrat la població des del moment en què sorgí la indústria moderna i es crearen les colònies fabrils (teixits i papereres). Al seu curs hi ha instal·lades nou centrals hidroelèctriques.

Fornés, riu

4 Respostes

(Osona)

Riu, afluent esquerrà del Ges.

Neix al vessants meridionals de la serra de Llancers, prop de Falgars d’En Bas, dins l’antic terme de Joanetes (Garrotxa), i que, després de passar per la Vola, desemboca al seu col·lector davant Sant Pere de Torelló.

Foix, riu de

60 Respostes

(Alt Penedès / Garraf)

Riu del vessant mediterrani que neix a 760 m d’altitud, a la serra d’Ancosa (Serralada Prelitoral), prop de la Llacuna.

Corre uns 48 km, primer obrint-se pas en direcció sud-est, en els materials oligocènics del Penedès, fins a Vilafranca del Penedès i, després, orientant-se cap al sud, on travessa les dures calcàries cretàcies de la Serralada Prelitoral formant una sèrie de meandres (entre Castellet i la Gornal i Cubelles) fins la desembocadura al Mediterrani.

El cabal és molt escàs (0,43 m3/segon a l’embassament de Foix), a causa de l’escassa pluviositat a la capçalera; el règim és de tipus pluvial mediterrani, amb un mínim estiuenc.

No té afluents importants, i únicament algunes rieres (de Pontons i de Marmellar, per la dreta, i de la Maçana, per l’esquerra) li aporten aigües de forma intermitent.

Les seves aigües, retingudes a l’embassament homònim, s’utilitzen per al regatge.

Fluvià, el -riu-

156 Respostes

(Garrotxa / Pla de l’Estany / Alt Empordà)

Riu (97,2 km) dels Pirineus Orientals. Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca a la badia de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.

Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser.

El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa. Presenta un eixut d’agost, un màxim principal al març, amb una rèplica de maig, i un màxim secundari d’octubre.

L’aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, excepte a partir de Bàscara, gràcies a la construcció del pantà d’Esponellà. Més aprofitat ha estat per la indústria, la qual utilitza la força hidràulica per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper.

En alguna ocasió, el Fluvià ha tingut una funció militar, com a la fi de la Guerra Gran, en l’anomenada batalla de Fluvià (maig 1795), i també a la guerra civil, en que fou la darrera línia de resistència de les forces republicanes abans de la retirada total de Catalunya (febrer 1939).

El Fluvià provocà inundacions en ocasió de les catastròfiques pluges d’octubre de 1940, que afectaren tot el Pirineu oriental, especialment Olot.

Flamicell, el

49 Respostes

(Pallars Jussà)

Riu (34 km), afluent dretà de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur.

Neix als contraforts de la serra dels Encantats, a uns 2.500 m alt. Corre en direcció nord-sud, i, després de travessar la serra de Sant Gervàs pel congost d’Erinyà, tomba lleugerament cap al sud-est, i s’uneix al seu col·lector. En el seu curt recorregut salva un desnivell de quasi 2.000 m.

El seu cabal és notable gràcies a l’abundància de precipitacions a la capçalera i molt regular interanualment; les crescudes són de primavera com a conseqüència de la importància del factor nival.

Les seves aigües són aprofitades per al regatge, especialment al seu tram final, i sobretot per a la producció d’energia elèctrica degut a les diverses centrals que hi ha al llarg del seu recorregut.

Filià, riu de

6 Respostes

(Pallars Jussà)

(o de Felià)  Afluent dretà del Flamicell, al qual desguassa, conjuntament amb el Riquerna, sota Cabdella.

A la seva capçalera hi ha l’estany de Filià. Per aquesta vall passà el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià (2.393 m alt).

Farga, riera de la -Gironès-

6 Respostes

(Gironès)

Afluent esquerrà del Ter, dins de la comarca.

Neix prop de Centenys i, després de recollir les aigües dels torrents que davallen de Terradelles i de Sant Esteve de Guialbes, desemboca aigua avall de Medinyà.

Farfanya, riu de

12 Respostes

(Noguera)

Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per la dreta del Segre.

Neix a la serra de Montclús, prop del coll d’Àger, i passa engorjat en la zona dels Aspres pels municipis d’Os de Balaguer i Castelló de Farfanyà, per on penetra a la plana del Segre, desembocant prop de Menàrguens.

Les seves aigües són aprofitades al curs baix per al regadiu.

Fangar, port del -Baix Ebre-

15 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre)

Entrant de la mar, al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, al litoral de l’illa de la Mar, d’uns 6 km de llargada per 3 d’amplada màxima.

Abans de formar-se la península era famós per haver acollit un cert tràfic marítim (des de finals del segle XIII era conegut com un dels bons ports catalans), però a la segona meitat del segle XIX ja quedà inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l’actual punta del Fangar.