Arxiu d'etiquetes: rius

Ridaura, el -Baix Empordà-

9 Respostes

(Baix Empordà)

Curs d’aigua del sector sud de la comarca.

Neix dins el terme de Llagostera (Gironès), als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri; segueix inicialment la direcció sud-nord i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció oest-est, forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro.

La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d’Aro.

Ricardell, el

10 Respostes

(Alt Empordà)

Afluent dretà del Llobregat d’Empordà.

Neix als contraforts meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Darnius, i desguassa dins el de Biure d’Empordà, aigua avall del poble.

Riba-roja, pantà de

9 Respostes

(Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre)

Embassament del curs baix de l’Ebre, amb una capacitat d’uns 207 km3.

Situat entre els de Mequinensa i Flix, que s’estén aigües amunt de l’Ebre, prolongant-se 10 km al Segre fins a l’aiguabarreig amb el Cinca, seguint la divisòria entre el Segrià i el Baix Cinca.

La finalitat és la producció d’energia elèctrica, amb una potència instal·lada d’uns 300.000 kW i una producció anual a l’entorn de 1.000 milions de kWh.

Ribamala

1 Resposta

(Ripoll / Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Torrent i espadat, situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a coll d’Ares.

Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els dos termes.

És esmentat des del segle XI.

Rialbo, el * -Pallars Sobirà-

Deixa un comentari

(Pallars Sobirà)

Veure> riu de Berasti (subafluent de la Noguera Pallaresa).

Rialb, pantà de

3 Respostes

(Alt Urgell / Noguera)

Embassament entre les dues comarques, al sector mitjà del Segre.

Fou inaugurat el 1999, i compta amb una extensió de 1.505 ha i una capacitat de 402 hectòmetres cúbics. La presa té una altura de 101 m i una longitud de coronació de 505 m.

La construcció del pantà obligà al desallotjament total dels nuclis de Tiurana i Bassella.

Les aigües permeten la distribució de cabals cap al canal d’Urgell.

Rialb, el -Catalunya-

21 Respostes

(Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera)

Afluent dretà del Segre.

Neix a la serra de Boumort, entre l’altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l’antic municipi de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques.

Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.

Revardit, el

7 Respostes

(Gironès / Pla de l’Estany)

Riu entre les dues comarques, que neix als vessants orientals del massís de Rocacorba, dins el terme de Canet d’Adri, fa de límit entre aquest terme i el de Camós, penetra al de Palol de Revardit i aflueix al Terri per la dreta dins el de Cornellà del Terri, davant Sords.

Reus a Salou, canal de navegació de

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp / Salou, Tarragonès)

Projecte de canal de navegació que hauria unit el nucli de Reus amb el port de Salou. Projectat a l’inici del segle XIX.

Els comerciants reusencs cobriren la subscripció oberta molt ràpidament i s’iniciaren els treballs, que per raons tècniques (un error de nivell en els càlculs) foren deturats el 1803.

Abans de poder-los reprendre, la guerra del Francès desbaratà el projecte, que ja no fou continuat.

Reür, el

5 Respostes

(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)

(o Raür) Riu, afluent dretà del Segre, format a Ur per la confluència dels rius d’Angostrina i de Brangolí; poc després constitueix el límit entre els municipis de Puigcerdà i la Guingueta d’Ix i, per tant, frontera franco-espanyola, fins a l’aiguabarreig amb el seu col·lector.