(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Llogaret (1.321 m alt), fins el 1968 del municipi de Malpàs, situat a la dreta del barranc de Peranera, afluent, per la dreta, del barranc de Viu, que davalla del Corronco de Durro.
La serra de Peranera, contrafort meridional d’aquesta muntanya, separa les valls d’Erta i de Peranera.
L’església parroquial (Santa Eulàlia) depèn de la de Sas.
(Priorat)
Curs d’aigua del Montsant, molt engorjat, el qual neix al vessant occidental de la roca Corbatera i aflueix al riu de Montsant, per l’esquerra, al congost de Fraguerau.
(Pallars Sobirà)
Riu de la vall d’Àssua.
Neix al terme de Llessui, al vessant meridional del Montsent, i després de passar per Saurí, Bernui i Altron, i sota Llessui, la Torre i Sorre, s’uneix al Berasti i forma el riu de Sant Antoni.
(Alt Empordà)
Riu de la comarca, afluent esquerrà del Llobregat d’Empordà.
Neix als vessants meridionals de l’Albera, dins els termes d’Espolla i de Rabós d’Empordà; aflueix al seu col·lector a la vila de Peralada després de rebre, per la dreta, la riera d’Anyet.
(Vall d’Aran)
Afluent esquerrà de la Noguera Ribagorçana.
Neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
(Bages / Berguedà / Solsonès)
Riu pre-pirinenc, afluent esquerrà del Cardener.
Neix a la serra d’Ensija, al Berguedà, amb el nom d’Aigua de Llinars. Passat el congost de Graudescales, forma la vall d’Ora, i, pel Solsonès, entra al Bages, on desguassa aigua amunt de Cardona.
Té un cabal de 1 m3/s.
(Bages)
(o Ridor, o Riudor) Afluent dretà del Llobregat.
Neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages.
(Selva / Gironès)
Riu, afluent dretà del Ter.
Neix a Brunyola, al vessant oriental de les Guilleries, i, dibuixant un semicercle, s’introdueix al Gironès, on s’escola en direcció nord, a l’extrem occidental de les Gavarres, fins a a Girona, on aboca les aigües al Ter, després d’haver separat la part vella de la ciutat de la nova.
La confluència del Ter, el Galligants, el Güel i el mateix Onyar, ha provocat històricament serioses inundacions a la ciutat de Girona.
(Segarra / Urgell)
(o de Cervera; ant: torrent Major o de Maret) Riu de la Depressió Central catalana a les comarques de Lleida, afluent esquerrà del Segre.
Neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred. La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de torrent de Civit.
A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara, rega les petites hortes de la ribera de Cervera, on gira vers l’oest, i s’introdueix a l’Urgell, on, després de passar per Tàrrega i rebre el Cercavins per l’esquerra, passa per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre.
A l’hivern se’n deriven regatges per als conreus, i a partir del març només se n’aprofiten les capes freàtiques.
(Bages / Osona)
Afluent esquerrà de la Gavarresa, entre les dues comarques.
Neix a l’altiplà del Moianès, al vessant septentrional del puig de Rodors, dins el terme de l’Estany.
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló i desemboca al seu col·lector prop de Santa Maria d’Horta.
