(Pallars Sobirà)
Riu de la comarca, afluent dretà de la Noguera Pallaresa, per la qual drena la vall d’Àssua i petites valls pròximes.
Curt però cabalós, és format per la confluència, prop d’Altron, dels rius de Pamano (procedent de Llessui) i de Sall (format, a Escàs, per la fusió dels de Caregue i de Berasti), que drenen la vall d’Escàs.
S’uneix al seu col·lector a Rialb de Noguera.
(la Pobla de Segur / Talarn, Pallars Jussà)
Embassament de la Noguera Pallaresa, també anomenat pantà de Talarn o de Tremp. Ocupa el fons de la conca de Tremp a la Pobla de Segur, amb 7 km de longitud. Situat al peu de la serra de Sant Corneli, on el riu de Carreu conflueix amb la Noguera.
És un dels més antics (1918) i els al·luvions dipositats n’han minvat considerablement el volum; la capacitat és de 227,8 hm3. La resclosa, que alimenta la central de Talarn, té uns 100 m d’alçada.
Les sèquies derivades del pantà reguen unes 2.500 ha, corresponents a diversos termes.
Afluent del Llobregós, que neix entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell de Solsonès.
Entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent de Solsonès rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Afluent de capçalera del Gurni; que neix dins el municipi, als vessants orientals del coll de Siuret.
Abans de confluir al Gurni forma, al nord-est del pla Traver, un gran salt de 200 m d’altura, el salt de Sallent, en un sector encinglerat que domina la vall.
Antic lloc, castell i després quadra, al nord-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Saladern, poc abans de la seva confluència amb la de Forès.
Pertangué al monestir de Santes Creus. El lloc és esmentat ja el segle XII.
(Solsonès / Alt Urgell)
Riu del Pre-pirineu, afluent esquerrà del Segre, que neix al vessant meridional de la tossa de Cambrils (a l’extrem occidental de la serra d’Odèn), dins el municipi d’Odèn, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal.
Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte. Segueix la direcció nord-sud fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera.
Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu col·lector a Bassella.
(Farrera, Pallars Sobirà)
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi, al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil al de Salòria, entre els quals s’obre el portarró de Sabollera (2.437 m alt).
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.
(Alt Urgell / Andorra)
(o riu Ner, o riu d’Arcavell) Afluent esquerrà de la Valira.
Neix al port de Coborreu i s’uneix al seu col·lector vora Arcavell; és termenal entre els dos territoris.
(Vall d’Aran)
Altre nom de la Garona de Ruda, un dels dos braços -el més llarg- que forma la Garona a Castell-lleó, emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda, que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader.
Dades dels Països Catalans 