Arxiu d'etiquetes: rius

Salada, ribera

22 Respostes

(Solsonès / Alt Urgell)

Riu del Pre-pirineu, afluent esquerrà del Segre, que neix al vessant meridional de la tossa de Cambrils (a l’extrem occidental de la serra d’Odèn), dins el municipi d’Odèn, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal.

Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte. Segueix la direcció nord-sud fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera.

Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu col·lector a Bassella.

Sabollera, coma

Deixa un comentari

(Farrera, Pallars Sobirà)

Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi, al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil al de Salòria, entre els quals s’obre el portarró de Sabollera (2.437 m alt).

Rus -Berguedà-

Deixa un comentari

(Castellar de N’Hug, Berguedà)

Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.

L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.

Runer, el

1 Resposta

(Alt Urgell / Andorra)

(o riu Ner, o riu d’Arcavell) Afluent esquerrà de la Valira.

Neix al port de Coborreu i s’uneix al seu col·lector vora Arcavell; és termenal entre els dos territoris.

Ruda, riu de

12 Respostes

(Vall d’Aran)

Altre nom de la Garona de Ruda, un dels dos braços -el més llarg- que forma la Garona a Castell-lleó, emissari dels estanys de Saboredo.

Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda, que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader.

Rossinyol, riu -Vallès Oriental-

3 Respostes

(Vallès Oriental)

Curs d’aigua, afluent esquerrà de la riera de Tenes.

Format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, dins el terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.

Romedo, riu de

3 Respostes

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt, aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló.

Romadriu, el

12 Respostes

(Pallars Sobirà)

Riu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de Màniga (que comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que comunica amb la vall d’Aós), passant pels pics del Covil (2.588 m) i de Salòria (2.789 m). Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu.

Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera.

A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al nord, i l’Alt Urgell, al sud, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de Rialb, aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa.

Rius -Vall d’Aran-

5 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Coma, capçalera del riu de Valarties, que davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri (3.014 m alt), el pic de la canal de Rius (2.743 m), la mola Gran (2.885 m) -al límit amb l’Alta Ribagorça-, el pic de Conangles (2.785 m), el tuc de Samaera (2.632 m), el mall de Rius (2.628 m) i la tuca de Betrén (2.514 m).

Al capdamunt hi ha l’estany Tòrt de Rius i l’estany de Rius (2.300 m), dels més exteriors de la Vall d’Aran i l’estany pirinenc de superfície més gran (100 ha), amb uns 1.600 m de llargada i 24 m de profunditat; l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després riu de Valarties.

És comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius (2.315 m).

Riudecanyes, pantà de

8 Respostes

(Riudecanyes, Baix Camp)

Embassament de la capçalera de la riera de Riudecanyes, al peu de la serra de l’Argentera i el turó d’Escornalbou.

Té una longitud de 1.850 m, una amplada de 1.000 m i una superfície de 270.000 m2.

Començat a construir el 1907, fou acabat el 1918 amb una capacitat per a més de 3 milions de m3 i ampliat posteriorment l’any 1991 (més de 5 milions de m3). Rep reforços del Siurana per mitjà d’un túnel que travessa les muntanyes entre el Camp de Tarragona i el Priorat.

És utilitzat per al regatge i per subministrar aigua potable a Reus.