(Comtat / Marina Alta)
Altre nom amb que també és conegut el riu Girona.
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 76,9 km2, 429 m alt, 1.258 hab (2014)
Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la riba del riu de Sella. El terme és accidentat per les serres de l’Aguilar, Carcondo i Mecaroves, on hi ha la conca del riu de Relleu. Gran part del territori és cobert de bosc i garrigues.
Economia agrícola amb predomini dels conreus de secà (ametllers, cereals, oliveres i garrofers) sobre els de regadiu, alimentats pel pantà de Relleu (segle XVIII) i el d’Amadòrio. Àrea comercial d’Alacant. El nombre d’habitants s’ha reduït considerablement des de principi del segle XX (3.342 h).
La vila, d’origen islàmic, és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu; església parroquial de Sant Jaume.
Enllaç web: Ajuntament
(Vallanca / Ademús, Racó)
Afluent dretà del Túria, format al vessant oriental de la serralada que separa el País Valencià de Castella.
Passa per Vallanca (per això és anomenat també rambla de Vallanca) i desemboca al Túria a Ademús.
Municipi i cap de la comarca del Conflent (Catalunya Nord): 10,87 km2, 357 m alt, 5.835 hab (2013)
(fr: Prades) Situat entre els contraforts septentrionals del Canigó i la vall de la Castellana, a la dreta de la Tet, a la conca del riu de Prada.
L’economia es basa en l’agricultura: els conreus de regadiu s’estenen al llarg del riu i es destinen al conreu de fruites, que és el principal recurs (presseguers, albercoquers, pomeres), i d’hortalisses i vinya. Dins el terme hi ha instal·lat un petit complex industrial, amb indústries dedicades al tèxtil i a la construcció.
La seva importància radica, però, en les seves funcions com a centre comercial i administratiu, en centralitzar els productes agrícoles de tot el sector comprès entre Illa i Vernet. Des del 1968 és seu de la Universitat Catalana d’Estiu i des del 1950 s’hi celebra el Festival Internaciona de Música, fundat per Pau Casals.
La vila és a la dreta de la Tet. Església parroquial de Sant Pere (segle XVII), de base romànica.
El municipi comprèn, a més, el poble de la Sagristia i l’antic nucli de Sant Martí de Canoà.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Llogaret (1.180 m alt), situat damunt un dipòsit glaciofluvial, al marge esquerre del riu d’Aós (o riu de Bixesarri).
És esmentat ja el 1176.
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 25,86 km2, 298 m alt, 1.172 hab (2014)
Estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes, de la Maigmudella i del Gaidó fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’oest, el vessant oriental de la Balaguera, on hi ha les restes d’un poblat ibèric; al centre de la comarca, a la conca de la rambla de la Viuda. És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu, que aflueix per l’esquerra a la rambla de la Viuda. Hi ha unes 700 ha d’àrea forestal (pinedes).
L’agricultura és bàsicament de secà, s’hi cultiven cereals, garrofers, vinya i ametllers; només hi ha 15 ha d’horta. Indústria de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
El poble és a ponent de la serralada del desert de les Palmes; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII), d’una sola nau; i es conserva el casal dels barons de la Pobla.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 136,18 km2, 705 m alt, 226 hab (2014)
Situat a la Tinença de Benifassà, a l’alta conca del riu de la Sénia (o riu de la Pobla) i a la dreta de l’embassament d’Ulldecona. El sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal per l’antic terme del Bellestar de la Tinença i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà. L’any 1977 li foren annexats els termes de Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes.
El territori és molt accidentat, i només una petita part del terme és conreada per agricultura de secà (ametllers). Àrea comercial de la Sénia. Perd població.
El poble és el nucli més important de la Tinença de Benifassà i concentra el 90% de la seva població; església parroquial de Sant Pere.
Al terme hi ha, a més, el monestir de Benifassà i les ruïnes del castell de Benifassà.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 49,92 km2, 685 m alt, 324 hab (2014)
(trad: Penaila) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, accidentat per la serra d’Aitana i drenat pel riu de Frainos (o riu de Penàguila), afluent esquerre del riu de la Seta, a l’est d’Alcoi. El terme és força accidentat i la superfície conreada només ocupa una petita part del terme.
La principal activitat econòmica és l’agricultura, dominada pel secà, i els conreus més estesos són els cereals, als quals segueixen en importància l’olivera i la vinya. El regadiu, que aprofita les aigües dels barrancs de la Font i de Planes, produeix hortalisses i fruiters. Hi predominen les explotacions agràries petites. La indústria hi és pràcticament inexistent; cal esmentar únicament l’alimentària (farines) i la tèxtil (confecció). Àrea comercial d’Alcoi.
La vila és dominada per l’antic castell de Penàguila, avui arruïnat. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.
El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria de Sanç.
(Ports / Matarranya)
Riu de la xarxa hidrogràfica de l’Ebre (61 km), únic col·lector del País Valencià, les aigües del qual aflueixen a la conca de l’Ebre.
Neix a la serra de la Figuera (Ports), i pren la direcció de sud-est a nord-oest, després gira sobtadament cap al nord, a Forcall, corre entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella, drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya i desguassa al Guadalop, vora Aiguaviva de Bergantes.
El règim és irregular, de tipus mediterrani. Els seus principals afluents són els de l’esquerra: la rambla de Sellumbres o riu de Calders, i la rambla de Cantavella. Les seves aigües s’aprofiten per als regadius locals.
També és conegut amb el nom de riu de Morella.
Dades dels Països Catalans 