Arxiu d'etiquetes: rius

Vilamalefa, castell de

(Castell de Vilamalefa, Alt Millars)

(o de Vilamalea)  Antic castell, origen de la vila i de la nova vila de Vilafermosa (fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa); queden restes de l’edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila.

L’indret on fou bastit el castell i la vila domina la vall del riu de Vilamalefa, afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora (el riu s’anomena en aquest sector riu de Linares) i Castellbispal, entra al País Valencià 6 km abans de Vilafermosa. A Cedramán hom ha previst la construcció d’un pantà.

El riu, sempre molt encaixat i seguint la direcció general nord-oest – sud-est, passa encara per Lludient i Argeleta (la part més baixa del riu rep també el nom de riu d’Argeleta) i s’uneix al seu col·lector prop de Vallat.

Vernissa, riu de

(Vall d’Albaida / Safor)

Riu, afluent esquerrà del riu d’Alcoi.

Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda (Vall d’Albaida), i seguint una direcció nord-sud, passa per Pinet (el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet), per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció oest-est, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova (on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana) i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu col·lector entre Beniarjó i el Real de Gandia.

La seva conca té uns 140 km2. Té un cabal de 0,315 m3/s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge a través de la sèquia de Vernissa, que pren l’aigua a l’assut de Vernissa (prop de Palma de Gandia) i, aigua avall, s’incrementa amb l’aigua de la sèquia Nova (també derivada del riu de Vernissa) i una part de l’aigua de les sèquies d’en Carròs i d’en Marc (derivades del riu d’Alcoi) (duu 15 files d’aigua, que reguen els termes del Real de Gandia i Gandia).

Verd, riu * -Ribera Alta-

(Ribera Alta)

Veure> riu dels Ullals  (curs d’aigua).

Verd, riu -Alcoià/Alacantí-

(Alcoià / Alacantí)

(o riu Montnegre o de Castalla)  Curs d’aigua de la xarxa mediterrània que neix a la foia de Castalla, al vessant meridional de la serra d’Onil, i recorre la foia de Xixona, on hi ha el pantà de Tibi -el més antic d’Europa- i on rep per l’esquerra les rambles Gavarrera i de la Torre. La conca baixa s’introdueix a l’Alacantí, fins a desembocar, gairebé sec, formant un delta arrodonit, prop de Mutxamel.

És de règim pluvial mediterrani, amb màxims a la primavera i sobretot a la tardor, i estiatges molt forts a l’estiu. Té una conca de 440 km2 i el cabal és escàs. L’aigua és aprofitada per al regadiu. El sistema de distribució de l’aigua derivada del pantà de Tibi és un dels més complexos d’Espanya.

Veo -Plana Baixa-

(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)

(o Beo)  Poble, a l’esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d’Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 546 m alt, per on passa el camí vers Aín). La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de l’Alcúdia.

Antic lloc de moriscs (tenia 41 focs el 1602), es despoblà amb l’expulsió del 1609, i és habitat des del segle XVII per gent de llengua castellana; forma, així, un enclavament entre pobles de llengua catalana.

Vaticielles, vall de

(Benasc, Ribagorça)

(ant: vall de Baticielles)  Coma de la vall de Benasc, que davalla dels pics de Vaticielles (2.848 m alt, el meridional; 2.806 m, el septentrional), a la línia de crestes que separa els termes de Saünc i de Benasc, entre els pics de Montidiego i Escorbets.

A la capçalera hi ha l’ivó de Vaticielles, l’ivó de l’aigüeta de Vaticielles i l’ivó de l’Escarpinosa (que rep les aigües de l’aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó).

Llur emissari, el riu de Vaticielles, aflueix al riu d’Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants.

Varilles, coma de

(Ordino, Andorra)

Coma de la capçalera de la ribera d’Ordino, drenada pel riu de Varilles, que davalla del port de Rialb i s’uneix al seu col·lector, el riu de Tristaina, a la borda del Castellar.

La portella de Varilles comunica aquesta coma amb la de Rialb.

Valltorta, rambla de la

(Alt Maestrat / Plana Alta)

(o de la Morellana, o barranc de la Valltorta)  Curs d’aigua intermitent, es forma a Catí per la unió de diversos barrancs; davalla del tossal de la Nevera, i prossegueix vers el sud-est, profundament encaixat, des del mas de la Morellana, fent de termenal dels municipis de Tírig i d’Albocàsser, fins a la roca del Lledoner, on penetra dins el terme de les Coves de Vinromà, on s’uneix a la rambla de Sant Mateu, per la dreta.

Al llarg de la seva vall hi ha diverses balmes amb pintures de la cultura dels pintors de les serres (pintures del barranc de la Valltorta).

Vall d’Àneu, la *

(Pallars Sobirà)

Veure> vall d’Àneu  (alta conca de la Noguera Pallaresa).

Vall, aigüeta de

(Saünc, Ribagorça)

Curs d’aigua del massís de Pocets, a la vall de Benasc, la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.053 m alt), és la vall de Bagüenya.

Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell (és una vall suspesa) al salt de Tramarrius.