Caseria, a l’oest del poble, dividit en dos sectors: La Hoz de Arriba i La Hoz de Abajo.
A la vora del riu de La Hoz (dit també riu Cantabán, de Zarra o de Xarafull), afluent per la dreta del Xúquer, que neix al vessant septentrional del puntal de Meca, dins el terme d’Aiora, i, després de rebre per la dreta el riu Reconque (prop de Teresa de Cofrents) i la rambla de Murell (aigua amunt de Xarafull), desguassa al seu col·lector entre Xalans i Cofrents.
(o riera de Calladrons) Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana.
Format per diversos barrancs que baixen de la serra del castell de Llaguarres, prop de Benavarri, i segueix en direcció nord-oest – sud-est, i al mitjà rep per l’esquerra el Queixigar.
Fa de divisòria entre els termes d’Estopanyà i Fet i desguassa a l’embassament de Canelles, aigües avall del congost de Blancafort (Noguera).
(Costera)
Veure> riu Cànyoles (afluent dretà del riu d’Albaida).
Riu, que, procedent de les serres de la Serrella i Aitana, segueix en direcció nord-oest – sud-est i forma, a la conca alta, la vall de Guadalest, on fou construït l’embassament de Guadalest, i, a la baixa, la vall de Callosa (entre les serres de la Xortà i de Bèrnia, al nord, i el Puigcampana, al sud), on s’uneix amb l’Algar.
S’aprofita per a regatges (conreus d’horta), i rega, juntament amb l’Algar, tot el curs baix fins a la desembocadura al Mediterrani, la qual té lloc al centre de la badia d’Altea.
(País Valencià)
Nom castellà que rep el riu Túria en el seu curs més alt.
Cim del massís del Carlit, al nord del cim culminant, a la línia de crestes que separa la Cerdanya del Llenguadoc.
És separat del pic de Carlit per la portella de la Grava (2.397 m alt), que comunica l’estany de Lanós (vall de Querol) amb la Bullosa (vall de la Tet), immissari de la qual és el riu de la Grava, que davalla d’aquest pic.
Riu (43 km de longitud). Neix al vessant nord de la Serrella i de la serra de la Xortà, que, després de rebre el barranc de Malfí, solca longitudinalment les darreres carenes prebètiques.
Al curs alt forma la vall de Pop, al peu de la serra de Laguar, i al curs mitjà origina l’ampla vall de Xaló, entre el tossal Gran i el coll de Rates. Al municipi de Llíber pren la direcció sud-oest – nord-est, i, encaixat entre la serra del Castellar (al sud) i la del Montgó (al nord), passa pel coll de Gata i per Gata Gorgos.
Desemboca a l’angle septentrional de la badia de Xàbia, entre els caps de Sant Antoni i de Sant Martí. Se’n deriven escassos regatges (a Pedreguer i a Benidoleig).
També és conegut amb el nom de riu de Xaló o de Benigembla.
(Comtat / Marina Alta)
(o el Bolata, o del Verger) Riu torrencial (28 km). Té una conca d’aproximadament 140 km2.
Neix al barranc de la Fontblanca, al nord de la serra d’Alfaro, al vessant sud del Penyal Gros, prop del municipi de la Vall d’Alcalà, i continua per la vall d’Ebo, on pren la direcció sud-oest – nord-est, encaixat entre muntanyes i formant un canyó de 200 m de profunditat (el barranc de l’Infern); a l’estret d’Ísber s’aprofità l’encaixonament per construir-hi el pantà d’aquest nom.
A la conca baixa, la vall s’eixampla, i les seves aigües s’utilitzen per a regatges (a Beniarbeig i els Poblets); desemboca a la Mediterrània, entre el pla de Molinell i la badia de Dénia.
Les aigües del Girona són d’una gran irregularitat, però amb aigües altes habituals de tardor i d’hivern.
Poble, a la vall del Múria, a l’esquerra del riu de Gavàs; aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares (la capçalera és anomenada riu de les Ares), drena la vall del Múria i aflueix a l’Éssera per l’esquerra, a l’entrada del congost de Ventamillo.
La muntanyeta de Gavàs (2.069 m alt) separa les valls del Múria i de Bardaixí.
La parròquia és dedicada a sant Jaume.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antic nom de la vall de Sant Medir (afluent de la riera de Sant Cugat).
Dades dels Països Catalans 