(Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera)
Puials, riu de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: rius
Primera, rambla
(Alt Palància / Camp de Túria)
Afluent esquerrà del Túria, entre les dues comarques.
Neix al vessant meridional del Montmajor, dins el terme d’Altura, i s’uneix al seu col·lector a Llíria, aigua avall de la confluència d’aquest amb la rambla Castellarda.
Primer, riu *
Pratprimer, comella de
(Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Petita vall, entre les dues parròquies, que neix sota el calm Ramonet i aflueix a la Valira, per l’esquerra.
És drenada pel riu de Pratprimer.
Perafita, coma de -Andorra-
Coma de la parròquia, que davalla del vessant septentrional del pic de Perafita (2.756 m alt), entre el port de Perafita (2.582 m) i el de Claror, que domina, pel nord els estanys de la Pera.
El riu de Perafita, que es forma en aquesta coma, aflueix, per l’esquerra, el riu Madriu a Entremesaigües.
Pena, riu de la -Matarranya-
(Beseit / Vall-de-roures, Matarranya)
Afluent esquerrà del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Beseit.
Després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és terminal entre els dos municipis, és embassat al pantà de la Pena.
Palomera, riu de la
(Alta Cerdanya / Andorra)
Nom de l’Arieja a la capçalera, on separa els dos territoris.
Palància, el
(Alt Palància / Camp de Morvedre)
(ant: riu de Sogorb o de Morvedre) Riu, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia. Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla.
El seu curs, amb una direcció general oest-nord-oest – est-sud-est, forma l’eix de les dues comarques. Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet d’En Berenguer.
Té un cabal de 2,22 m3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor. El curs alt té un fort pendent.
La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’oest, de les serres d’Espina i d’Espadà al nord, de les d’Andilla, la Bellida, cabeç Agut, el Montmajor, el coll de l’Àguila i Portaceli al sud. Els seus afluents són curts i torrencials.
La seva aigua només és aprofitada per al regadiu a partir del terme de Viver: hortes de Viver, de Xèrica i de Sogorb (a més d’altres de menors) a l’Alt Palància, i l’horta de Morvedre al Camp de Morvedre.
El seu nom actual li fou re-introduït pels humanistes i geògrafs a mitjan segle XVI en identificar-lo amb el Pallantia dels romans sense, però, una certesa absoluta.
Pal -Andorra-
Poble (1.551 m alt), escalonat de cara al migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts).
Dominat per l’església parroquial de Sant Climent, romànica (segle XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades. Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei.
L’any 1982 foren inaugurades les instal·lacions esportives de l’estació d’esquí de Pal, situada al bosc de Pal.
Ovelles, rambla de les
(Alacantí)
Riu de la comarca, que neix al vessant meridional del Maigmó, dins el terme de Tibi (Alcoià).
Una gran part del seu curs alt limita els termes de Sant Vicent del Raspeig i d’Alacant (el Moralet), i després de rebre, per la dreta, conjuntament, les rambles de Pepior i de Sarganella, travessa l’horta d’Alacant i aflueix a la Mediterrània al sud de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 