(o de Vinaixa) Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana.
Neix als vessants del pla de la Cogula, a la divisòria de les conques del Francolí i del Segre, i, després de passar per Vinaixa i la Floresta, vora les Borges Blanques, pren el nom de torrent de la Femosa.
Curs d’aigua de la Depressió Pre-litoral Catalana, afluent, per la dreta, de l’Onyar prop de Riudellots de la Selva.
Neix a la Serralada Litoral, al nord-oest del puig de les Cadiretes, dins el terme de Llagostera; passa prop de Caldes de Malavella i de Sant Andreu Salou.
Poble (700 m alt) i antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’esquerra de la riera de Bolòs, capçalera de la riera de Salarsa, a la vall del Llierca.
L’església de Santa Maria, consagrada el 1050, conserva elements de la primitiva construcció, romànica; havia pertangut al monestir de Camprodon.
(Barcelona / l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Antic curs d’aigua del pla de Barcelona, format al vessant de marina de Sant Pere Màrtir.
Rep les aigües del torrent d’Escuder i del torrent de Sants, i actualment les de la desviada riera de Magòria. Desembocava a la mar a ponent de Montjuïc.
El seu curs baix és el límit entre els dos termes i de l’antic hort i vinyet de Barcelona.
Vall, entre la serra de Capsacosta i la serra de puig Estela a la vall del Fluvià, aigua avall d’Olot.
La serra de Malforat, al nord, la separa de la Vall del Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall del Ridaura. La vall és formada per dos brancs importants que s’ajunten a Hostalnou de Bianya.
La riera de Bianya, que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals, i desemboca al Fluvià, per la dreta, a Sant Joan les Fonts.
Canal de la paret septentrional del Cadí, a la capçalera del riu de Cadí.
Al capdamunt, al límit amb el terme de Josa de Cadí, hi ha el coll de la canal Baridana (2.485 m alt), que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana.
A llevant del coll hi ha el puig de la coma Baridana, punt culminant del Cadí (2.647 m).
(Llagostera, Gironès / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Afluent dretà de la riera de Gotarra, dins la conca de l’Onyar.
Neix al vessant meridional de les Gavarres (Santa Cristina d’Aro), però té el seu recorregut principal dins el terme de Llagostera.
(Maresme)
Curs d’aigua temporal, es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès (serres del Far i del Corredor); la part més alta és anomenada riera de Dosrius.
La riera d’Argentona és establerta en una falla que talla l’alineació muntanyosa en sentit perpendicular; la seva capçalera constitueix un residu d’una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l’erosió regressiva dels corrents d’aigua costaners.
Després de passar prop d’Argentona, desemboca al Mediterrani entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.125 m alt) de l’antic terme de Civís, situat a la dreta de la riera d’Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra.
A mitjan segle XIX era un municipi que comprenia el llogaret d’Arduix.
De la seva església parroquial de Santa Eugènia, romànica (unes pintures al fresc, del segle XII, són conservades al Museu d’Art de Catalunya), depenen les d’Arduix i de Farrera dels Llops (a l’antic municipi d’Ars).
Dades dels Països Catalans 