(Garrotxa)
Curs d’aigua, afluent per l’esquerra del Fluvià; neix a la muntanya de la Mare de Déu del Mont i desemboca al seu col·lector vora Besalú, on hi ha l’antiga església parroquial de Sant Martí de Capellada.
Poble (230 m alt), al fons d’una vall, entre les serres del Corredor, de Montalt i de Can Bruguera, a la dreta de la riera de Canyamars (que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d’Argentona).
La seva església parroquial (Sant Esteve) és gòtica (segle XIV). El 1485 esdevingué carrer de Barcelona.
És un centre d’estiueig.
Coma de la vall de Cardós, drenada per la ribera de Canedo, emissària de l’estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente.
La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo, de la de Sotllo, a la vall Ferrera.
Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.
L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.
Riu que neix al vessant septentrional de la serra de Rocacorba i aflueix, per la dreta, al riu Tort, aigua amunt de Sant Miquel de Campmajor.
(Vallès Occidental / Vallès Oriental)
Curs d’aigua, afluent del Besòs per la dreta.
És format sota els cingles de Gallifa, al peu de la roca de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de rebre per la dreta la riera de Sant Sebastià, penetra a la plana del Vallès a través de l’estret de les Elies.
Deixa Caldes de Montbui a l’esquerra, vora Palau-solità rep la riera de Sentmenat per la dreta i desemboca al seu col·lector entre Mollet del Vallès i la Llagosta, després d’un recorregut de 22 km.
Vora Mollet del Vallès ha estat projectat un important centre urbà anomenat Santa Maria de Gallecs (o Riera de Caldes).
(Selva)
Afluent esquerrà de la riera de Sils, que neix a la Serralada Litoral, sota el coll de Cabanyes (210 m alt), pas de la carretera de Lloret de Mar a Santa Coloma de Farners.
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
Veïnat, a la part més baixa de la riera de Cabanyes, curs d’aigua format per la reunió de diversos torrents que baixen de les Gavarres, entre el puig d’Arques i Romanyà de la Selva, i que, prop de la vila de Calonge, juntament amb el Rifred, forma la riera de Calonge.
(o les Cases d’Aguilera) Poble (420 m alt), al nord del terme, a la dreta de la riera de Ca N’Aguilera, afluent, per l’esquerra, a l’Anoia.
La seva església (Santa Maria) és tinença parroquial.
(Gironès)
Curs d’aigua, afluent de l’Onyar per la dreta.
Neix a les Gavarres, prop de Santa Pellaia, dins el terme de Cruïlles (Baix Empordà), i després de rebre, prop de Llambilles, la riera de Castellar per la dreta, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Fornells de la Selva.
Dades dels Països Catalans 