Llogaret, al sud del terme, al límit amb el de Tolba, vora l’Almúnia de Sant Llorenç.
Sant Llorenç -Ribagorça-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Ribagorça
Sant Feliu de Veri
(o Sant Feliu de la Múria) Poble (1.415 m alt), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que compren, a més, els pobles de la Múria, Bielgues, Dos, Veri, Sant Martí d’Estet i Gavàs), que aflueix, per l’esquerra, a l’Éssera, al congost del Ru.
Sant Esteve del Mall
Poble (1.051 m alt), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu. Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve, contrafort meridional de la serra del Cis.
De la seva església parroquial (Sant Esteve), consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall. El lloc és esmentat ja al segle X; s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda de Ribagorça.
Sant Aventí -Ribagorça-
Caseria i antiga quadra, a l’est del poble, al camí de Beranui. Depenia de la parròquia de Tor-la-ribera.
Sant Antoni -varis geo-
Sant Antoni (Almassora, Plana Alta) Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua avall de la vila.
Sant Antoni (Betxí, Plana Baixa) Santuari (138 m alt), aturonat a l’est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el segle XVI. La confraria fou fundada el segle XVII.
Sant Antoni (la Granada, Alt Penedès) Caseria, al nord del poble.
Sant Antoni (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Caseria, al sud-oest de Badies, camí de Castigaleu.
Sant Antoni (València, Horta) Raval de la ciutat, antigament anomenat l’Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.
Sant Antoni * (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Veure> l’Ermita de Sant Antoni (caseria).
Sant Andreu de Barravés
Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés. La fundació és desconeguda; hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930. El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe de Vic Borrell.
Decaigué molt aviat; el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix.
Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet de Barravés, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet.
Salenques, vall de les
Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono.
És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1.815 m alt), el cap de Llauset (2.852 m), el pic de Russell (3.205 m), la cresta de Tempestes (3.258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2.801 m), el pic de les Salenques (2.986 m), el tuc de Mulleres (3.010 m), el pic de la Tallada (2.955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2.630 m) i de Viella (2.572 m).
És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos.
Salanova
Masia i caseria, a l’esquerra de l’Isàvena.
Sahun *
Russell, pic de
(Benasc / Montanui, Ribagorça)
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels dos municipis, al sud de la cresta de les Tempestats, separat del pic de Margalida per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell, que hi féu la primera ascensió el 1865.
Dades dels Països Catalans 