Vall de l’antic municipi de Castanesa, on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes. Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll de Baciver (2.200 m alt).
A la part alta de la vall, sota el pic de Baciver (2.725 m), hi ha l’estany de Baciver.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 37,29 km2, 1.256 m alt, 84 hab (2014)
Situat a la conca de la Noguera Ribagorçana, límit oriental del municipi, entre la Valira de Castanesa i l’Isàvena, subafluents del Segre, al sud-oest del Pont de Suert. La part muntanyosa del terme, formada pels contraforts septentrionals de la serra del Cis, és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc.
Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a les tradicionals activitats agrícoles de secà (cereals i farratges) i ramaderes (bestiar oví i boví), circumstància que ha provocat un important descens de la població, sobretot a partir de les últimes dècades. Una indústria explota les pedreres.
Al poble, a l’esquerra de la riera de la Mola, destaca l’església parroquial, dedicada a santa Coloma.
Dins el terme hi ha el poble de Sirés, les caseries d’Espolla i de la Torre de Buira, el llogaret de Gavarret i els despoblats de Bibils i Buira.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,19 km2, 1.108 m alt, 179 hab (2014)
(cast: Bisaurri) Estès per la vall de Benasc, a la zona axial del Pirineu. El terme és molt muntanyós, on hi ha petits barrancs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera, amb abundància de prats i boscs de pinasses, fagedes i alzinar.
La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola: conreus de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (farratges), i ramadera (bestiar oví i vacum). Abans hom explotava les mines de lignit i les salines de la Múria. També hi ha una planta embotelladora d’aigües minerals. Malgrat tot, la població ha experimentat un notable descens durant les últimes dècades.
L’església parroquial del poble és dedicada a sant Cristòfor.
El terme comprèn els pobles de Pedrafita, Urmella (on hi ha l’antic monestir d’Orema), Arassant, Sant Valerí, Buielgues, Sant Martí d’Estet, Dos, Gavàs, Renanué, la Múria i Sant Feliu de Veri, i la quadra de Fades.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,62 km2, 995 m alt, 97 hab (2014)
(cast: Beranuy o Veracruz) Situat a la vall del riu Isàvena. El terreny, molt muntanyós, accidentat per les serres de Vallabriga (nord) i del Cis (sud-est), és ocupat en gran part per pinedes, rouredes i pasturatges permanents.
La ramaderia (bovina, porcina i ovina) és la primera font d’ingressos del municipi, amb l’agricultura de regadiu (que produeix hortalisses, patates i llegums) i de secà (amb conreus de cereals i vinya) com a activitats subsidiàries. Àrea comercial de Graus. Tanmateix, la població ha experimentat un descens notable durant els darrers cent anys.
El poble és a l’esquerra de l’Isàvena. El 1966 el terme es va annexar el de Calbera, on hi ha l’antic monestir benedictí d’Ovarra, i va rebre el nom oficial de Veracruz.
Dins el nou terme municipal es troben també els pobles de Pardinella, Vallabriga i Biasques, i els despoblats de Rallui i Fornons.
Municipi i cap de la comarca de la Ribagorça (Franja de Ponent): 157,14 km2, 782 m alt, 1.153 hab (2014)
(cast: Benabarre) La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i de l’Éssera, i és drenada pel riu Guart. El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall, i més de la meitat de la superfície del municipi és ocupada per boscos.
Les principals activitats econòmiques són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, farratges, guaret, i en menys superfície, ametllers, vinya i arbres fruiters), la ramaderia (oví i porcí; hi ha granges avícoles) i la indústria, aquesta derivada en part de l’agricultura; s’ha desenvolupat darrerament el sector de la construcció, vinculat al turisme i a l’estiueig. Havia estat un centre important de carboneig.
La vila forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, i per l’església vella, d’estil gòtic. A l’església de l’hospital hi ha un retaule del segle XV, obra del mestre d’Albatàrrec. Al nucli antic destaquen les cases Escala, Cambra i Aròstegui.
Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Llinars, el poble d’Aler i l’antic poble de Puigverd. Durant el segle XX hi han estat annexats els antics municipis de Purroi i Calladrons (1947) i Pilzà (1972). Amb el decret de Nova Planta (1716) fou capital del nou corregiment de Benavarri.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 233,6 km2, 1.138 m alt, 2.149 hab (2014)
(cast: Benasque) Situat a l’alta vall del riu Éssera, al peu del massís de la Maladeta, a la frontera amb territori francès. El terme és abundant en boscos, la fusta dels quals és utilitzada en la indústria de la construcció, i també en pasturatges.
La principal font de riquesa del municipi prové de la ramaderia, a la qual s’orienta la producció agrària. L’avicultura, la pesca de riu i algunes indústries complementen la vida econòmica, que a més ha rebut últimament un fort impuls del turisme i de l’estiueig. Al municipi també hi ha una central hidroelèctrica.
La vila és a l’esquerra del riu; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica del segle XIII, l’antic palau dels comtes de Ribagorça i algunes cases de l’antiga noblesa. Felip II de Castella feu fortificar l’antic castell de Benasc (1592), i a partir d’aleshores el dotà de guarnició.
Dins el terme hi ha els banys de Benasc (balneari d’aigües sulfuroses) i també els pobles d’Ancils i de Cerler.
Despoblat (840 m alt), de l’antic municipi de Sant Orenç, situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d’Escales.
El torrent d’Aulet que neix al vessant meridional de la serra del Cis desemboca, després d’ajuntar-se amb el torrent d’Ovís, al pantà, entre aquest poble i el santuari de Rocamora.
Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet.
L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851; en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet.
Cim (3.354 m alt) de la cresta del Mig, que s’estén del coll del Mig al coll Maleït (entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta).
És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tot el Pirineu.
L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, féu la primera ascensió (juliol 1901), juntament amb C. Passet i Bernat Salles.
Grafia antiga del poble d’Estet.
Dades dels Països Catalans 