Llogaret, a la vessant oriental de la vall de Castanesa, dins l’antic municipi de Castanesa.
Ardanui
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Ribagorça
Arassant
Poble (1.250 m alt), situat al vessant occidental del pic Gallinero.
La parròquia (Santa Maria) havia depès fins al segle XVI del bisbat de Lleida.
Constituí fins a la segona meitat del segle XIX un municipi independent.
Aragüells, pic d’
Cim (3.037 m alt), el primer dels cims a l’oest del coll de Cregüenya o coll d’Aragüells, que comunica les valls de Corones i de Cregüenya (2.910 m alt) en la cresta que uneix els pics Maleït i d’Estatats, al massís de la Maladeta.
El petit estany d’Aragüells es troba al vessant meridional d’aquest pic, aigua avall de l’estany de Corones en la Vallhiverna.
Anglos, vall d’
Vall d’origen glacial, situada al sud-est del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés. Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de les Salenques per la dreta.
Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall, l’inferior, que és el més gran, es troba a 2.222 m alt.
A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos (2.815 m alt), es troben els estanyets de cap d’Anglos.
Aneto, pic d’
Cim (3.404 m alt) culminant dels Pirineus i el més alt dels Països Catalans, al massís de la Maladeta. Es troba a l’alta conca de l’Éssera. És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del devonià. La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres com les d’Aneto (al nord), de Corones (a l’oest), de Barraca (a l’est) i de Llosars (al sud).
L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans espadats a cada banda.
La cresta principal, en direcció nord-oest, més enllà del pas de Mahoma, on pren el nom de cresta de Corones, separa les geleres d’Aneto i de Corones, en direcció sud-est, devalla lleugerament a l’Espatlla d’Aneto (3.350 m) i, després, cau de manera abrupta a la bretxa de les Tempestes.
En direcció sud-oest s’estén la llarga cresta de Llosars, que separa les geleres de Corones i de Llosars, i en la qual hi ha les agulles d’Aneto.
La gelera d’Aneto té uns 80.000 m2 de superfície i un gruix màxim de 30 m, i avança uns 35 m l’any; les seves aigües de fusió contribueixen a la formació del riu de Barrancs, que es precipita al forat dels Aigualluts.
El nom d’aquest pic que, és el del poble més proper a la conca de la Noguera Ribagorçana, fou donat, al Journal de Physique, el 1817, pel físic francès Reboul, que assajà de mesurar-ne l’altitud.
La primera ascenció fou realitzada pel rus P. Cikhacev i el francès A. de Franqueville, el juliol de 1842. El 1915, el Centre Excursionista de Catalunya hi col·locà el primer llibre de registre; el 1916 hi tingué lloc la primera tragèdia de l’alpinisme a Catalunya: el benasquès Josep Sayó i l’alemany Adolf Blass moriren a causa d’un llamp al pas de Mahoma durant el descens.
La via normal d’ascensió parteix del refugi de la Renclusa, situat al nord del massís, a 2.140 m d’alt.
Aneto -poble-
Poble (1.350 m alt), situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, enfront del poble de Senet de Barravés. És, amb la seva altitud, el poble més alt a la vall de Barravés.
Hi passa una pista forestal que arriba fins a la vall de Llauset.
Andolfa
(o el Mas Blanc) Antiga quadra de l’antic municipi de Pilzà, al vessant septentrional de la serra de Sant Quilis, que comprenia dues cases i una església de la Mare de Déu de les Neus.
Ancils
Poble (1.123 m alt), situat a l’esquerra de l’Éssera, a 1,5 km al sud de la vila amb la qual és unit per carretera.
Ametllera, l’
Antiga quadra, situada a la serra de l’Ametllera (1.115 m alt), sector oriental de la serra del castell de Llaguarres.
Agregat el segle XIX a l’antic terme de les Segarres Altes.
Amariedo, pic d’
Pic (1.793 m alt) de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella.
És el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena, al sud de la muntanyeta de Denui.
Dades dels Països Catalans 