Arxiu d'etiquetes: Ribagorça

Castigaleu (Ribagorça)

4 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 26,52 km2, 836 m alt, 95 hab (2014)

Situat a l’alta vall del riu de Queixigar (subafluent de la Noguera Ribagorçana), que travessa el terme de nord a sud, engorjat, en el primer sector. El terme és accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró. Gran part del territori és cobert de boscs (roures i carrasques) i de pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, farratges i oliveres). Les terres són directament explotades per llurs propietaris. Hi ha ramaderia (bestiar de llana i porcí). Hi té una certa importància l’avicultura. La tradicional activitat del carboneig hi va en decadència. Àrea comercial de Graus. La població, amb tot, tendeix a disminuir a causa de l’emigració.

El poble, enfilat en un coster, es troba a la dreta del riu de Queixigar, dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha la caseria de Sant Llorenç i el despoblat de Santes Mases.

Baixa Ribagorça, la *

2 Respostes

Antiga comarca, actualment considerada com una subcomarca de la Ribagorça.

Bagüenyola, pics de

8 Respostes

(Saünc, Ribagorça)

Massís granític (3.053 m alt) dels Pirineus axials, situat entre la vall de Benasc i la vall de Gistau, al sud del massís de Pocets.

Al vessant oriental s’estén la coma o vall de Bagüenya, a la part alta de la qual es troben la galera de Bagüenyola i l’estany de Bagüenyola; els excursionistes els anomenen pics d’Eriste.

Bagüenya, vall de

5 Respostes

(Saünc, Ribagorça)

Coma de la vall de Benasc, a l’est del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2.942 m), anomenada també de la Llàntia.

És la capçalera de l’aigüeta de Vall, emissari dels estanys de Bagüenya.

Badia, la -Ribagorça-

1 Resposta

(Monesma i Queixigar, Ribagorça)

Llogaret (1.058 m alt), sagrera i cap del municipi, situat damunt la serra de Palleroa.

Baciver de Castanesa, el

5 Respostes

(Montanui, Ribagorça)

Vall de l’antic municipi de Castanesa, on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes. Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll de Baciver (2.200 m alt).

A la part alta de la vall, sota el pic de Baciver (2.725 m), hi ha l’estany de Baciver.

Bonansa (Ribagorça)

13 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 37,29 km2, 1.256 m alt, 84 hab (2014)

Situat a la conca de la Noguera Ribagorçana, límit oriental del municipi, entre la Valira de Castanesa i l’Isàvena, subafluents del Segre, al sud-oest del Pont de Suert. La part muntanyosa del terme, formada pels contraforts septentrionals de la serra del Cis, és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a les tradicionals activitats agrícoles de secà (cereals i farratges) i ramaderes (bestiar oví i boví), circumstància que ha provocat un important descens de la població, sobretot a partir de les últimes dècades. Una indústria explota les pedreres.

Al poble, a l’esquerra de la riera de la Mola, destaca l’església parroquial, dedicada a santa Coloma.

Dins el terme hi ha el poble de Sirés, les caseries d’Espolla i de la Torre de Buira, el llogaret de Gavarret i els despoblats de Bibils i Buira.

Bissaürri (Ribagorça)

15 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,19 km2, 1.108 m alt, 179 hab (2014)

(cast: Bisaurri)  Estès per la vall de Benasc, a la zona axial del Pirineu. El terme és molt muntanyós, on hi ha petits barrancs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera, amb abundància de prats i boscs de pinasses, fagedes i alzinar.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola: conreus de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (farratges), i ramadera (bestiar oví i vacum). Abans hom explotava les mines de lignit i les salines de la Múria. També hi ha una planta embotelladora d’aigües minerals. Malgrat tot, la població ha experimentat un notable descens durant les últimes dècades.

L’església parroquial del poble és dedicada a sant Cristòfor.

El terme comprèn els pobles de Pedrafita, Urmella (on hi ha l’antic monestir d’Orema), Arassant, Sant Valerí, Buielgues, Sant Martí d’Estet, Dos, Gavàs, Renanué, la Múria i Sant Feliu de Veri, i la quadra de Fades.

Beranui (Ribagorça)

14 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,62 km2, 995 m alt, 97 hab (2014)

(cast: Beranuy o Veracruz) Situat a la vall del riu Isàvena. El terreny, molt muntanyós, accidentat per les serres de Vallabriga (nord) i del Cis (sud-est), és ocupat en gran part per pinedes, rouredes i pasturatges permanents.

La ramaderia (bovina, porcina i ovina) és la primera font d’ingressos del municipi, amb l’agricultura de regadiu (que produeix hortalisses, patates i llegums) i de secà (amb conreus de cereals i vinya) com a activitats subsidiàries. Àrea comercial de Graus. Tanmateix, la població ha experimentat un descens notable durant els darrers cent anys.

El poble és a l’esquerra de l’Isàvena. El 1966 el terme es va annexar el de Calbera, on hi ha l’antic monestir benedictí d’Ovarra, i va rebre el nom oficial de Veracruz.

Dins el nou terme municipal es troben també els pobles de Pardinella, Vallabriga i Biasques, i els despoblats de Rallui i Fornons.

Benavarri (Ribagorça)

38 Respostes

Municipi i cap de la comarca de la Ribagorça (Franja de Ponent): 157,14 km2, 782 m alt, 1.153 hab (2014)

(cast: Benabarre) La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i de l’Éssera, i és drenada pel riu Guart. El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall, i més de la meitat de la superfície del municipi és ocupada per boscos.

Les principals activitats econòmiques són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, farratges, guaret, i en menys superfície, ametllers, vinya i arbres fruiters), la ramaderia (oví i porcí; hi ha granges avícoles) i la indústria, aquesta derivada en part de l’agricultura; s’ha desenvolupat darrerament el sector de la construcció, vinculat al turisme i a l’estiueig. Havia estat un centre important de carboneig.

La vila forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, i per l’església vella, d’estil gòtic. A l’església de l’hospital hi ha un retaule del segle XV, obra del mestre d’Albatàrrec. Al nucli antic destaquen les cases Escala, Cambra i Aròstegui.

Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Llinars, el poble d’Aler i l’antic poble de Puigverd. Durant el segle XX hi han estat annexats els antics municipis de Purroi i Calladrons (1947) i Pilzà (1972). Amb el decret de Nova Planta (1716) fou capital del nou corregiment de Benavarri.