(Catalunya, segle XIV – Vic, Osona, vers 1434)
Teòleg i canonge de Vic des del 1410.
Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665).
(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.
(Berga, Berguedà, 18 octubre 1910 – 21 gener 1976)
Eclesiàstic i escriptor.
Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.
Nom real de Miquel dels Sants, religiós trinitari català venerat com a sant per l’església catòlica (1591-1625).
Veure> Àngela Margarida Prat (fundadora caputxina catalana, 1543-1608).
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.
Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos.
(Barcelona, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Eclesiàstic de la primera meitat del segle. Guanyà una gran fama com a predicador.
Publicà un Ordinari de la Setmana Santa, editat en 1841.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)
Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.
Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós. Autor d’un Prontuario orthológico-gráfico trilingüe, mena de gramàtica catalana, castellana i llatina.
Hi conclou una defensa de la necessitat d’ensenyar la doctrina cristiana en la llengua materna dels adoctrinats.
(Catalunya, segle X)
Religiós. Les seves possessions (als comtats de Besalú i de Girona), que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia.
Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona (947) que el 957 capitanejà la rebel·lió que bandejà el comte Guifré II de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia.
